Dolços records

De ben petits
les nostres vides es van creuar.
Hem passat moments divertits
que no he pogut oblidar,
molt bonics de recordar.

Mai ens separàvem.
Teníem por de la vida,
però, què n'esperàvem?
La vivíem amb alegria
i res ens separaria.

Eres el meu àngel,
estava segura al teu costat.
Ens ajudàvem amb l'anhel
De trobar junts la felicitat,
sense pensar en la realitat.

Els anys d'infància van passar.
Innocents ens divertíem plegats
sense saber on aniríem a parar.
No estàvem mai espantats
si ens deien que junts podríem estar.

La realitat va arribar.
Tu volies llibertat
i jo, no podia volar
si tu no eres al meu costat
per poder-me encoratjar.

Finalment, el dia esperat.
El telèfon va despertar
amb el ring ring de la felicitat.
Urgentment volies parlar,
necessitaves ser escoltat.

Et vaig voler comprendre.
Sembla que ho vaig aconseguir
i de nou ens vam entendre.
Els temps feliços van seguir,
jo, plena de vida em vaig sentir.

La nostra amistat és veritable.
Ho dius feliç i convençut.
Quan busco el teu somrís confortable
i les llàgrimes m'han vençut,
em regales una abraçada inobldable.
M'agrades? Sí, no ho sé.
Però quan sóc al teu costat,
em tormenten un t'estimo i un per què?,
que es contradiuen amb intensitat
i, eviten la dura realitat.