Dolça esllevissada

Pomera prohibida
en mig del camí de la teva soledat.

Doblegant branques
t'hi enfiles inconscient
aferrant-te en esperances que no broten.

Darrera
sents els brams del teu passat
que inevitablement et desespera
no tan sols en el record,
però t'hi atanses.

Esculls la poma encara pretenciós
i arrencant-la del branquell
li dius que és a punt de caure.

Abans de la ferida,
quasi amorosament,
la beses.