Dissetena dotzena de nanos

Molt bé Núria, amb poques paraules i un to irònic ens deixes llegir uns versos que m'han agradat molt, enhorabona!!!
abraçades

N'hi ha de ben divertits, nuriagau. N'hi ha 3 o 4 que m'han fet riure, tot i que ja els havia llegit.
Son tots fantàstics. Sembla estrany com es poden dir tantes coses amb només 20 paraules....

Sempre m'ha admirat la capacitat que teniu algunes persones per escriure una història amb quatre paraules. Suposo que teniu un cap molt ben moblat.
M'han fet somriure tots, però el de la rateta, el pare orgullós, la vibora de la cunyada, el curriculum i, especialment, el repte guanyador, m'han fet riure i tot.
Quina imaginació que tens, bonica. El teu pare pot sentir-se orgullós de que t'hi assemblis...!
Petons a l'Arnau

...voto els teus nanos (quan hi participo, evidentment) no per quedar bé amb tu i fer-me pagar una cerveseta, sinó per la ironia i la 'mala llet' plena de crítica que hi imprimeixes.

No en sabria triar tres, ja que gairebé em quedaria amb tots. Felicitats, Núria, de debò.


d.

Com que t’he llegit amb asiduitat i atenció des de fa temps, quan obro un dels teus escrits em trobo en certa mesura “en confiança”, és a dir, davant de la creació d’una autora que em resulta familiar, amb un estil que conec des del començament i he vist evolucionar davant els meus ulls.
Avui, en començar a llegir els teus nanos, esperava d’alguna manera aquesta continuitat... i he tingut una lleugera sorpresa.
Vull dir que, sense deixar de ser teus i molt teus, he trobat en aquests nanos una dosis evident d’ironia de la fina, en quantitat superior a la d’altres ocasions.

Veus? Jo admiro aquesta capacitat teva de dosificar l’ingeni en tant poques paraules, donant a entendre tantes coses, retratant tants moments i situacions, fent sonriure al lector... i enfotent-se amb gràcia de l’humà i el diví, amb un xic de socarroneria, un grapat de bona crítica social, sense acritud i amb molta simpatia.

T’envio una abraçada guanyadora,
Unaquimera

ben incisius i originals que mostren una gran intel.ligència i domini de la llengua.
Seguim en contacte núria

Et convido a llegir el meu últim poema inèdit que he penjat recentment al meu blog, que tot just començo a crear, es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.
TÈBIA PRIMAVERA
Espero que t’agradi
Una abraçada ben gran
joan