Paraules pel meu jo

A l'indret des d'on recullo les tardes
que em caldran per envellir,
des d'on palpo com cega
antics encerts
i estudio manuals d'art i paraules,
t'espero.
Enfila't
al cim que et conforma,
veuràs que al punt més àlgid
del teu tu,
només hi ha espai per l'aire.
Relativitza-ho tot amb clau de vida
i existència,
i sabràs que dalt l'apicle de tu mateix
tot és lleuger i amable,
més que el silenci fascinant
del mar en calma.
Tot el que et cal per viure
és rera el crepuscle de llum
senzilla i plàcida,
que dibuixa viaranys
de claror en l'obscur
litigi que t'estanca.
Enfila camí cap a la cúspide
i aprèn a respirar malgrat
la pols que aixequin les teves passes.
El temps és un preàmbul
que s'escapa pel espais
que deixes entre paraules;
Així que reposa els ulls
en el silenci de la tarda
i escull per viatjar els vells errors,
que et feren més valenta i més afable.