Cercador
Diríeu que sóc
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Diríeu que sóc
l'ombra que torna a casa
arramblada a les parets
i sense estar-ne cert
us diria que sóc
l'home que torna sol de casa seva
i la paret que a voltes el sosté.
Molt més distant de mi del que voldria
em conec les tristors i l'alegria
que aflora en mi després de tanta vida
i de tan poca que em queda per viure.
Somric de tant en tant,
intento fer somriure,
i tanmateix diríeu que sóc l'ombra
que torna a casa arran de les parets.
Diríeu que sóc
aquell àvid poema
de més poesia encara
i sense estar-ne cert
us diria que sóc
l'home que a força d'any no té paraules
i la paraula que tot ho confon.
Des que em sé viu embruto les llibretes,
enfosqueixo els estels de tan mirar-los,
i em perdo en la sentor vella i humida
dels llibres que envaeixen la nevera.
M'alimento del verb,
engoleixo poesia,
i tanmateix diríeu que no em queden
paraules que a força d'any m'han confós.
Comentaris
-
i no seré menys després de la teva genail puntuació, no m'havien posat mai un 14!!![Ofensiu]perunforat | 06-09-2007 | Valoració: 10
...!que sóc l'ombra
que torna a casa arran de les parets!
Ser una ombra no és més que estar tan viu com el grill que no para de piular mentre un intenta dormir...Sé una ombra és segell d'autenticitat..i per estrany que sembli, em segueix sorprenent a plena nit, amb el joc de les faroles...l'ombra d'un mateix es torna boja...fixa't bé una dia que passegis entre llums intermitents, un és i deixa de ser...un mai està sol, si més no..de nit...tens la teva ombra.... -
...[Ofensiu]gypsy | 19-08-2007 | Valoració: 10
és bellíssim en la forma i en la profunditat.
ets l'ombra dels mots que escrius i la força i el coratge de la teva ànima sensible.
Gràcies per aquests versos!, me'ls enduc a preferits.
Valoració mitja: 10
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55523 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com