Dimarts apoteòsic

Dimarts em va passar una cosa que no hauria imaginat mai. Mai no hauria pensat que pogués succeir-me això, i menys amb la persona amb qui em va passar. Com cada dia d'entre setmana, dimarts vaig llevar-me, com sempre, maleint el despertador, i maleint el dia que era. Havia d'anar a la universitat, en uns dies de principis de semestre en què en realitat la gent no s'esforça gaire, fins que arriben els exàmens i tot són presses. Doncs bé, dimarts em vaig llevar, vaig esmorzar, em vaig vestir i, estranyament, no em vaig masturbar com acostumo a fer als matins, per inèrcia, per ajudar-me a despertar i per calmar el que algun somni eròtic que no recordava m'havia deixat dins. No ho vaig fer, perquè ni per a això no tenia pas ganes.

A les vuit vaig sortir de casa i vaig encaminar-me a l'entrada de la línia blava de l'estació de Diagonal. I el mateix de sempre: agafar el ferrocarril, seure quan algú s'aixeca -i no sempre tens aquesta sort-, i aguantar més de mitja hora de viatge avorrit. Vaig poder seure, sí, però ni portava llibre, ni música, ni companyia amb qui parlar. En resum, tenir el cul sobre una superfície còmoda era el millor que m'estava passant aquell dia. En arribar a la universitat, vaig saludar la Maria, companya de classe amb qui vaig intentar una amistat que no va sortir. I quan dic amistat, vull dir amistat. Senzillament no havia respost a les meves expectatives. D'acord... havia pensat en ella en les meves masturbacions més d'una vegada. Està bona, sí. Reconeguem-ho. Duu els cabells mitjanament llargs, rossos tenyits, la veritat és que no gaire cuidats. És alta, una mica més que jo, em sembla. No és el que entenem per una noia capaç d'esdevenir top-model, però... mai no m'han agradat les top-models. M'agraden les noies que tenen carn per magrejar, sense arribar a ser grosses. I la Maria és una noia robusta i amb uns pits grossos i rodons que m'han posat a cent més d'una vegada. Sobretot perquè el primer dia que la vaig veure, a principi de curs -el curs passat ella era del grup de tarda-, era a les acaballes de l'estiu, feia molta calor i ella duia una samarreta de tirants i la primera visió que vaig tenir d'ella van ser els seus pits penjant, a través del generós escot, mentre s'ajupia per agafar alguna cosa de la seva bossa.

Com deia, no havia aconseguit amb ella la relació que volia, que era d'amistat, tot i que el seu físic havia contribuït molt a que l'escollís com a possible amiga, ho reconec. De tota manera, tenint parella jo no podia fer res. Perquè la tinc jo i la té ella. Per diverses raons, de vegades discutim. Sobretot per política. Però no és aquesta la qüestió. El cas és que dimarts, mentre érem a classe, i jo seia darrere seu -i que consti que tot i que més d'un cop m'hagi proporcionat orgasmes sense saber-ho, en realitat no és cap obsessió-, la Maria és va girar de cop, mentre estàvem mirant un vídeo que havia posat la professora, i aprofitant la concentració de la gent en la pantalla del televisor, la foscor dels fluorescents apagats, i que jo seia a l'última fila, em va plantar un curt petó amb llengua i no em va dir res més. Jo em vaig quedar amb un escalfament físic com mai no l'havia tingut, i en acabar la classe no sabia com mirar-li la cara. No va trigar gaire a dir-me que marxéssim, que a casa seva no hi havia ningú -els seus companys de residència eren del nostre grup- , i sense preguntar res jo vaig passar una hora ben bona de trajecte entre la universitat i la seva habitació havent de suportar una tensió sexual increïble, perquè la nostra situació no ens permetia començar ni tan sols amb un segon petó. Quan vam arribar a la seva habitació, es va treure la samarreta, els pantalons -no duia calces, gairebé exploto- i els sostens, deixant a la vista uns pits grossos, rodons i ben posats que havia desitjat moltes vegades. I ens vam començar a besar i magrejar. Vaig poder tocar aquells pits tan grans i tous, i gairebé em moro de plaer quan ella va enfonsar la llengua en la meva vulva.