Contra la paret

Possiblement és tòpic, de fet estic segur que ho és, però no per això és menys excitant. De matinada, un soroll rítmic atreia la meva atenció en un grau ínfim, mentre navegava per internet, per entretenir-me, fins que un altre soroll, aquest cop no rítmic, va acompanyar el primer i em va ajudar a identificar-lo. Els gemecs sensualíssims d'una noia jove i bonica que he vist desenes de vegades a l'ascensor, a la porta de l'edifici, acompanyaven els cops del capçal del seu llit contra la paret.

Malauradament no vaig poder-ho veure, però era tan alt el detall dels sons, que m'ho podia imaginar, i amb això en vaig tenir prou per excitar-me jo també i acompanyar la parella sense que ho sabessin. Potser fins i tot millor així. Si m'ho donessin tot mastegat, no tindria tant d'interès. Només els puc dir "gràcies", des d'aquí, des de l'anonimat que em dóna, precisament, el mitjà d'entreteniment que ahir va fer possible que sentís la veïna gaudint del plaer sexual de la joventut. En certa manera jo n'estic molt lluny.