Diluvi lunar

Un relat de: jordiclusella

Aquesta nit, com les altres,
la Lluna es traurà el barret
i diluviaran infinitat de pètals
blancs, màgics, transparents,
a poc a boc i balancejant-se
com les fines volves d'hivern,
que faran la nit inoblidable
a aquells qui els puguin copsar.

Aquesta nit, com tantes altres,
em clouré ben d'hora a casa
perquè demà toca matinar,
i dirigir-me a Ca la Rutina
amb els ulls plens de lleganyes
i les soles de les sabates
llardoses de pètals caducats
que ningú haurà sabut aprofitar.

Comentaris

  • Ara em toca[Ofensiu]
    Lavínia | 26-05-2005 | Valoració: 10

    a mi treure'm "el barret", Jordi, perquè has fet un poema rodó, ja que en poques paraules has explicat el món de la nit ,del misteri, dels somnis de la 1a. estrofa que és meravellós, màgic "per aquells qui la puguin copsar" i el món de dia, el quotidià, "Ca la Rutina""ple de lleganyes" i amb les "soles de les sabates llardoses". Perquè quan toquem de peus en terra, tot es materialitza, s'agrisa, es fa lleig...

    Perfecte, Jordi. Et felicito perquè m'ha agradat molt el poema.

  • perque la cosa vagi de diluvis[Ofensiu]
    quetzcoatl | 26-05-2005 | Valoració: 10

    i esperem que molts, et comentare aquesta petita maravella de poema! Es dolç i trist, i una mica critic. M'agrada la doble cara del poema: primer liric i despres mes pessimistament realista. La queixa hi es subtil pero present, amb un deix d'irremeiable tristesa.
    Precioses paraules i missatge,

    gracies!! una abraçadassa,

    m

  • pètals perduts...[Ofensiu]
    ROSASP | 10-05-2005

    Quina llàstima tants pètals de somnis i d'il·lusions desaprofitades. Passaran desapercebuts durant la nit, mentre estem adormits.
    Petits detalls preciosos que ens passaran per alt i es marciran per ésser només un gest més del quotidià.
    Quina llàstima! Però crec que tens molta raó, ens perdem moltes pluges d'estels i pètals!

    Quin desig més boig que aquest diluvi ens amarés d'una nova percepció!

    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.67