Digue'm el teu nom

Oratge que badalla, mandrós,
acaronant els pins
passen de llarg els meus dits
despertant les arrels del borrissol del meu cos
com si fos el teu cos commogut.

A poc a poc m'endinso per fresats avencs propis
torrenteres i gorges agrestes, ombrívoles,
regalimoses.
Il•lús explorador de la teva virginitat.

Leviten capcirons
lliscant per la sorra de les dunes suaus.
Com resseguint els relleus del desert de la teva pell.

I quan em trobo la lluna fina i adormida
i li dono voltes i voltes i voltes,
sínia de fira,
i sento el tacte en contrapunt del qui dóna i del qui rep
fins l'eix del cercle que es desvetlla

i agito el meu cos,
violentament,
orfe del teu onatge
sord del teu alè.

Digue'm qui ets perquè hi pugui creure.
Digue'm el teu nom per poder-me'n sadollar.

Un calfred
com gallina plomada
així torna a morir el primer Narcís

aquest diumenge que es desperta assolellat
mandrosament.