Difícils paraules

Que el temps corre, i és innocent com un infant, és tan cert! Fins i tot, quan la gent ens fem grans, recuperem una mica de la innocència infantil, però ja sense la càrrega de la potencialitat i l'empenta abassagadora del temps per devorar.
Devorem-lo, doncs, a dentegades. Qui pot dir què es malgasta i què no, en la turbulència de les històries personals?
Res no deixa de deixar rastres, sospito, noia senzilla que ens embolica en històries tan complexes...
Estàs trobant les paraules que posen fites a la teva vida, em sembla a mi.
Una salutació cordial, una abraçada,

franz