Diagonal sis-cents vuitanta. (Infidelitat)

-Cada matí, quan la Patrícia surt a passejar el gos, arriba a Diagonal sis-cents vuitanta, i puja al tercer primera. -m'explica el detectiu. -. I no en surt fins al cap de tres quarts d'hora.
-Conec el pis, jo mateix en tinc una clau; el va heretar del seu pare. -li dic nerviós.
-I hi ha més coses: els veïns hi senten gemecs just en el període de temps en què la seva dona s'està a l'habitatge.
Una xafogor insuportable m'aclapara. Em pica la pell de tot el cos fins al punt de sentir cremor.
-O sigui que s'hi troba amb algú! -exclamo.
-Sí, però ha de ser algú que quan ella arriba ja és a dalt, perquè jo li ben garanteixo que hi puja sola.

*

Arribo a casa i me la trobo asseguda al sofà fent punt de creu. Em somriu com si no passés res. ¿És possible que un àngel com ella m'estigui traint?
Li porto un pastisset de crema del Foix de Sarrià; sempre l'han tornat boja.
Intento d'acostar-me al seu cor; no la vull perdre.
-Nena... tot va bé?
-Per què m'ho preguntes? -la veu li destil·la candidesa.
-Últimament, et trobo distant. M'agradaria que confiessis en mi, som parella; podria arribar a entendre qualsevol cosa.
Em mira amb una barreja d'incomprensió i picardia.
-Tot va bé. -fa.

*

Desesperat, decideixo de presentar-me al lloc oportú en el moment just per a enganxar-los in fraganti; no suporto més aquesta situació.
Tremolant, m'atanso a la porta del pis de la Diagonal; i l'obro, tractant de no fer soroll. M'arriba el so dels esbufecs de la Patrícia. A ell, també el sento alenar: un panteix brusc, ràpid, instintiu...
Amb el cor desbocat, entro a l'habitació d'on procedeixen els gemecs, i se'm glaça la sang.
-No és el què sembla, amor meu -em diu, pàl·lida com un glop de llet -; només és un joc.
Obnubilat, no sé si matar-la, a ella, o al gos.