Diagonal 629: la noia que contesta al mòbil

Un relat de: Tiamat

(em)Sona un telèfon. De qui deu ser? Ara tothom té mòbil, pot ser qualsevol. El noi aquest que corre, on em va tan follat, si és que la gent sempre fa tard als llocs.. Potser és d'aquest boig d'aquí al costat. Haha, no, no crec que sigui d'aquest, aquest sí que no en deu pas tenir. Igualment, el sento molt a la vora. No l'agafa ningú. I si és algú que l'ha perdut? O potser no el vol agafar. De qui cony deu ser? Ai, joder, que hi tregui la veu o alguna cosa, molesta. Però és que sona com si fos aquí al costat.. Ostres, potser sí que l'ha perdut algú. Potser li ha caigut. On deu ser? A veure.. mentre vagi sonant, potser el trobo.. Hmm.. Hòstia! ja el veig, sí que l'ha perdut algú, sí! Què hi fa aquest mòbil aquí terra? Cony, que maco és, és d'aquests de pantalla de color, d'aquestes grosses, guapo guapo. I si me'l quedo..? Però potser qui truca és el propietari.. a veure.. diu número desconegut.. i si.. i si contesto? Si és el propietari em pot fotre una bona bronca.. el puc amenaçar i dir-li que si no em dóna la contrasenya del mòbil li.. jo què sé.. no se m'acudeix res.. Contesto, va, potser és un tio que està tope bo..i.. qui sap..

- Digui?

- No em tornis a penjar! Sobretot no em tornis a penjar! I calla, no vull que diguis res. Massa temps he esperat per ara deixar-ho córrer, o sigui que simplement escolta. No vull res més que el teu silenci...

M'està dient que calli? Hòstia, quin mal rollo, potser sí que s'ha emprenyat, però no he fet res dolent, només he contestat al telèfon.. si és que la gent sempre va amb la desconfiança per davant.

- Molt bé, així m'agr ... No de tu ... Ho saps. Som una mateixa ... si ens fusionés ... Només el teu silenci ja m'excita ... Necessites ... vibrin al notar ... et torni a posseir ... No pengis, eh?

Què diu aquest tio? A estones no el sento.
- No no, no penjo, no, si vol tornar a posseir el seu mòbil doncs ja li torno..

- Mira, puc ... Em provoques. En molts sentits, em provo ... parles ... telèfon ... vaig posar la cadena al telèfon fix de casa, però ja l'he treta ... màgia que salta quan fem l'amor, salten espurnes, oi que ... pel·lícules junts ... Ostres, només pensar-hi em poso calent. Però calla, no diguis res. I no em pengis, per favor, no ho suportaria ... Ets meva i prou, i saps que em pertanys.

- Eh?? Perdoni, és que.. el mòbil potser sí que és seu, però jo..
Aquest tio és un malalt, encara estarà penjat del seu mòbil! deu ser un d'aquests executius fanàtics, que estimen la feina per sobre de tot.. Haha, que fa l'amor amb ell diu.. El vibrador deu posar, serà porc..

- Veus? ... Enyoro veure com et mous ment ... ja estàs feta servir, ja estàs usada! Em sents? No em pengis o veuràs el que es bo!

No el sento bé.
- Perdoni, no sento què em diu. Que ja estic què? usada?
M'ha dit que estic usada? Però què fa aquest tio, trucant al seu mòbil i dient que estic usada? Amb qui es pensa que parla, amb la tia de la bústia de veu o què?

- ... fem una cosa. Quedem per fer un cafè i en parlem, d'acord ... per la Rambla ... si vols. Vols? No, calla, no em contestis ara.

- Què?? Ho sento, és seu el mòbil? L'he trobat al mig de la gespa, aquí, a la Diagonal. A la Rambla no, a la Diagonal.

- ... saps que et trobaré. T'estimo i ho faria tot per tu, remouria el cel i la terra només per tornar-te a veure...

No sé què cony m'està dient, puta merda cotxes.. Què li passa a aquest d'aquí al costat, que no tira?
- Tira, gilipolles!
La gent és imbècil.. Què fot? Què em diu aquest tio, que remourà cel i terra per recuperar el mòbil? Està pillat.

- Torna, va. No em facis suplicar més del que t'he suplicat. Et vaig suplicar ... súplica d'amor ...

- Estic a la Diagonal, a l'alçada del número 629. És seu el mòbil? Què vol que en faci? No cal que supliqui, ja li torno, no pateixi.

- Entenc que ... em deixes el telèfon ... surto? Doncs tu ... Et necessito. Qui té cura de mi millor que tu? Què faré sense tu? Em moriria sense el teu amor.

- Miri, no el sento gaire bé, li dic que sóc a la Diagonal, allà on hi ha gespa, cap al número 629, que hi ha una cantonada i tal.. I que el mòbil li torno, tranquil, no es posi dramàtic..

- I treu-te del ... germana de marxar ... enveja, és ... sap que quan jo et follo vibres com ningú ... segueixis el teu cor.

No calla, però què diu..! De quina germana parla ara, amb què em surt? Ho sabia ho sabia! S'ho fa amb el mòbil!!

- No volies que ting ... havies caigut per les escales i ... cobrant ... No em pengis, m'estic sincerant, ho veus? ... No responguis ara. Ja acabo.

- Escolti, escolti'm.

- Només volia dir-te quant t'estimo i el molt que signifiques per mi, sense tu estic mort, sóc com una ànima en pena.

Que pesat..
- Però home.. si només és un mòbil.. Però jo ja li torno, no pateixi.

- Menjo poc i malament, vaig espellifat, no em sento amb ànims de fer res, necessito el teu confort, necessito ... No puc viure sense tu!

- Senyor.. Miri.. jo m'espero aquí on li dic, si és seu el ve a buscar, eh? Ja em reconeixerà, sóc una noia i porto una samarreta taronja..

- Ho veus, no puc! Què vols? Que m'enfonsi? Que perdi la feina i visqui sota un pont de merda? Vols que acabi sent un gos?

No sé ni si em sent, què parla?
- Però no el volia recuperar? No, no vull pas que perdi la feina, és que no sé què vol que en faci, del mòbil, li torno o no li torno? Perquè si és que no, me'l quedaria jo..

- Si m'enfonso, si acabo boig, serà per culpa teva, em sents? Per culpa teva, collons! No, no, espera...

- Sí, ara serà culpa meva.. Ja hi està vostè, de boig! Miri.. perquè sóc bona persona.. jo l'espero aquí una estona, Diagonal 629, però a fora, a la gespa que hi ha.

- Ho sento. M'escalfo quan penso que intentes destrossar la nostra família, la nostra unió, el Tuijo que formem, el tot.

- Però què m'està dient? Senyor.. que jo no li vull cap mal, que m'he trobat el mòbil aquí a la gespa i estava sonant..

- Torna.

Què collons em diu? Que torni a on? M'ha entès o què? Li penjo..? Va, sí, li penjo, ja s'ho farà, aquest tio és boig! Joder, quin home més raro. Gent com ell té aquest mòbil tan guapo, i a mi em toca aquell que té monotonos d'aquests fastigosos, que fa vergonya i tot quan em truquen.. No té ni la serpiente ni res, és un fàstic. Puc canviar les targetes.. són de la mateixa companyia! Haha, ja pot venir ja, l'home boig aquell, que no m'hi trobarà pas.. Què mira aquest tio del banc? Bah, que miri el que vulgui, el mòbil ara és meu. Que flipat, no? Amb aquest casset fastigós, que pena. Hi ha gent que no té vergonya. Com va vestit així brut pel carrer? Jo m'amagaria. Deu tenir-hi gaire saldo? Enviaré un missatge a en Biel, a veure si sap qui sóc, haha, no s'ho creurà.

Comentaris

  • ha, ha ha![Ofensiu]
    Shu Hua | 23-05-2005

    Bonissim, molt ingeniós i divertit. Fa dies que el vaig llegir, però no m'havia recordat de comentar-te'l. El trobo molt divertit. Després de llegir el relat del Biel, que m'anava posant els pèls de punta, agafo el teu i quin relax! quina manera de riure! Espero que t'hagi agradat la meva aportació. Això està quedant tan xulo com les Mones.
    Fa dies que no et llegixo, però sempre et tinc present. Ara escric més tranquil.la, perquè la b... de ma filla per fi s'ha adormit. Què ho farà, que a l'hora d'anar a dormir li ve caca o pipi, o ganes de saltar i de xerrar, però mai, mai, de dormir? MImir no, mimí no. I ho diu mentre es cau de son. Ai! La naturalesa humana, sempre incongruent!

  • Manipulació![Ofensiu]
    Biel Martí | 11-04-2005

    Manipulació de la informació! Certament, Tiamat, m'ha fet molta gràcia com has desengranat la conversa del "Home del mòbil" per fer-te-la venir bé. Molt enginyós. I no sé si aixi reaccionaries tu en una conversa com aquesta (una mena de "diàlogo de besugos"), però vaja amb el teu personatge!

  • L'he llegit[Ofensiu]
    Jondalar | 09-04-2005

    entre rialles. M'agrada la teva biografia, que també he llegit entre rialles.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1507 Comentaris

638862 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.