Dia de pluja

Un relat de: Ladycrow

Un dia vaig trobar el teu nom,
i ho vaig convertir en el meu únic lloc.
Caminem renascuts mirant endavant,
mans atapeïdes per a sentir que ens sentiamos

Un dia vaig cremar totes les meves sorts,
i vague sense rumb, i ja no pas.
I les meves mans són ara accidents
que olvidadron al sentir les teves mans.

Un dia per a estimar-te vaig néixer.
Púrpura boca en la meva encesa
que oblido tot el que abans de tu fuí.
Deixa que mori la nit que et vaig perdre

Avui ja no és ni tan sols dia.
Encara que inutilmente et venero,
impossible caminar ni renéixer.
Impossible mirada, sentit, lloc o gens.

Comentaris

  • El teu nom, un lloc[Ofensiu]
    franz appa | 26-03-2008

    M'encanta aquest inici, dos versos que són tota una porta d'entrada que incita a resseguir cada quartet, cada vers, cada mot, tot i que de vegades, he de dir, una mica difícil de connectar amb l'anterior. L'experiment de les dues llengües combinades i de col·locar paraules que descol·loquen funciona, no obstant, força bé.
    Imagino que la teva bio és un punt irònica, i un punt sentida de veres. M'alegro que trobis un lloc, a RC, on dipositar aquest ús particular de la llengua.
    I m'encanta la imatge, l'ull que ens mira i que descobreix què som (el nostre rostre demà -per citar Marías-).
    Una salutació,

    Franz

  • M'agrada...[Ofensiu]
    onatge | 25-03-2008 | Valoració: 10

    com escrius i expreses el que sents.

    Llegint la teva biografia, no has de demanar ni perdó ni disculpar-te de res, cadascú s'expressa com sap. I encara menys demanar disculpes per haver nascut al país Valencià.

    Salut i endavant. onatge

l´Autor

Foto de perfil de Ladycrow

Ladycrow

7 Relats

27 Comentaris

6634 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Naci, en el pais valencià, pel que per endavant demano disculpal, si els meus girs o paraules defereixen en una mica de vuestrasa llengua, encara així espero que em acepteis, i sepais perdonar. per motius personals fa muccho que visc en una zona on és conplicado utilitzar el catsalan


R.M.Rilke va dir una vegada que qui espera lloances dels seus poemes no és realment un poeta...jo solament vull escriure el que duc en el meu interior, sense mes pretensions. Gràcies.

Per cert, no creo que sigui imprescindible, però com assumeixo que sóc novençana, vaig oblidar posar el meu correu, per si a algú li apeteix posar-se en contacte amb aquesta valenciana que utilitza aquests lares i aquesta llengua menys del que volgués. Gràcies. chevalierdepas@hotmail.és