Cercador
Tristesa
Un relat de: Ladycrow- Compartir:
Tristesa que ho emmudeixes i apagues tot.
Creus que mitigues el dolor de l'abandó i la solitud,
Amb les teves ignorants tenebres, Però et menteixes, ens esmentis i ens falsifiques.
Ningú pot obviar la teva ocupació de mostra gens.
L'aire que circula pels teus ossos és també mentida,
Perquè no saps si més no existir, ni parlar. T'inventem.
No ets, no escoltes, no et oimos Replicar entre excessos sagnants, i Intentem envair l'inesgotable Infinit Com cridar-te grapat de carbó que Desordenes els turnus del llanço i la Valentia?
Mai et rendeixes, i ens rendim a Tu, Sense pensar a lluitar ni enganyar-te. Covarda matinada huerfana d'Armes Convatientes. Rendicion del poc que ens queda en la contesa Quan la soleded acata l'acceptada por
l´Autor
7 Relats
27 Comentaris
6617 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Naci, en el pais valencià, pel que per endavant demano disculpal, si els meus girs o paraules defereixen en una mica de vuestrasa llengua, encara així espero que em acepteis, i sepais perdonar. per motius personals fa muccho que visc en una zona on és conplicado utilitzar el catsalanR.M.Rilke va dir una vegada que qui espera lloances dels seus poemes no és realment un poeta...jo solament vull escriure el que duc en el meu interior, sense mes pretensions. Gràcies.
Per cert, no creo que sigui imprescindible, però com assumeixo que sóc novençana, vaig oblidar posar el meu correu, per si a algú li apeteix posar-se en contacte amb aquesta valenciana que utilitza aquests lares i aquesta llengua menys del que volgués. Gràcies. chevalierdepas@hotmail.és