Deu minuts

L'Enric mai hauria pensat que el fet de descansar deu minuts a l'ombra li faria tant de bé. Hauria preferit ser un esclau del futur, d'aquells que s'asseuen davant les màquines i no veuen la llum del sol en tot el dia. Tammateix, som ben lluny encara d'aquest futur prometedor i l'Enric ha de morir al sol, perquè sense sol no hi ha llum, i sense llum, els qui esclavitzen els esclaus no els poden vigilar. Aquests deu minuts de repòs, malgrat haver permès l'Enric fugir del sol, no el permeten de cap manera fugir del món, i, quan s'han acabat, quan els deu minuts diuen prou, ha de tornar a la mort. I dic la mort perquè la vida no és això. La vida és una altra cosa, en un altre món, en un altre moment. Trista llibertat de mentida.