Deu minuts

Deu minuts de dolor que inevitablement fan perdre'm els deu minuts següents, deu minuts de llàgrimes incontrolables que em fan oblidar deu minuts amb la noia que normalment comparteixo estones de sexe, deu minuts agafat de la mà d'aquella noia que ara crec que farà bategar el meu cor, mentre en deu minuts es capaç d'abraçar les meves pors i netejar la foscor del meu somriure.

Deu minuts del cel abraçats aquí a la terra.

Els teus ulls que encara em vigilen deu minuts més, des de les últimes carícies per saber si torno a estar viu. Deu minuts jugant davant l'Ajuntament amb el vigilant de la porta fent de porter, tot per oblidar els últims minuts que m'han fet voler fugir. Deu minuts per pensar que em permeten agrair per escrit deu minuts que algú m'ha entregat, més de deu minuts que fa que em penses, per deixar-me clar que les abraçades i les carícies que cada un somiem des del nostre llit, m'agradaria que es fessin realitat durant més de deu minuts.

Perquè en deu minuts se't pot trencar el cor, conèixer unes carícies al•lucinants, retrobar uns ulls perduts, somiar amb l'abraçada perfecte o assaborir una estona de sexe i qui saps, si fins i tot, ets capaç d'enamorar-te en deu minuts.

Avui t'he somiat i crec que he trigat deu minuts en despertar-me. L'únic que recordava era aquest text, amb veu suau. Com el murmuri de les ones del mar.

Ara també recordo el somni i vull fer-lo realitat amb el suport de les teves carícies.