Deu anys sense l´Ovidi

M´aclame al somni dels teus ulls,
la decissió en el gest,
el fet, la paraula, i el vers.

M´aclame al teu ésser com a gent,
a la guitarra que t´escolta,
obrer com el que sent.

M´aclame al teu rcord,
records de la meva teresa,
que tu ara m´has fet coneixer.

M´aclame a tu, al fer-nos saber,
que la pobressa,
segueix pujant lentament per l´escala.

M´aclame al teu homenatge a la paraula,
que a la música no deixa nua,
i la porta a la veritat, que ens obres a cada vers.

M´aclame al de tu saber,
que ara de gran et conec,
i se el que per tu sent,
i et llence un homenatge a quatre vents.