Desitjada

Ja quan vaig seure al cotxe per anar a treballar la vaig recordar, la nit anterior no l'havia pogut tenir, la feina i el cansament van fer que no la pogués acaronar, però quan tornés després de treballar aniria directament a veure-la. L'embús de cotxes per la via em feia posar neguitós, no me la podia treure del cap, les mans em suaven i el cor m'anava més de pressa. Al passar per la Meridiana un rètol de publicitat em va recordar altre cop que m'estava esperant a casa meva.
El matí a la feina qualsevol cosa em feia despistar i mirar el rellotge per saber quantes hores em quedaven per plegar, els minuts passaven lents i ja no diguem les hores. El meu desig augmentava a cada moment i ja m'imaginava quan la podria agafar i acaronar. El plaer em recorreria tot el cos i la felicitat seria complerta, mentre miraria el cel estrellat al seu costat.
Al arribar l'hora vaig sortir tot el de pressa que vaig poder, com es natural els semàfors i els cotxes estaven retardant el que havia desitjat tot el dia, els minuts passaven i per mi era insuportable aquella espera. Després de una hora i cinc minuts escassos vaig poder deixar el cotxe al aparcament de casa. Mentre pujava pel ascensor vaig desconnectar el mòbil, no volia que m'espatllessin aquell moment. Vaig entrar a casa, sense dir res la vaig agafar i la vaig portar a la terrassa, vaig seure, i per fi mirant els estels, em vaig poder beure la cervesa alemanya que havia comprat el dia abans.