desig

Els teus llabis són espines, sobre la meva galta nua. Tu em beses i m'abraces, cremant amb flames la ternura. Tinc les mans ensangrentades lliscant pels teus tejans, però jo et segueixo besant. Més tard això es convertirà en un assassinat, i l'assassí seràs tu, estimat. M'acaricies les espatlles, tot jugant a ser feliç. Em tornes a robar l'ànima. La meva boca ensangrentada llisca pels teus llabis secs, jo segueixo retinguda, entre els teus braçoz inquiets. Més tard això es convertirà en un assassinat, i l'assassí seràs tu, estimat. Les teves mans acaricien dolçament ma pell nua. Em perdo en l'horitzó de les caricies tan fredes i tan doloroses que recorren el meu cos ardent. Els teus ulls verds deboren ma mirada. Em beses, et beso, ens perdem sense remei entre les nostres caricies sense entendre realment que és el que volem. Tinc el coll ensangrentat, per les teves mossegades, jo et segueixo besant, enganyada per la ignorància.