(Des)connexió al límit

Un relat de: Dolça Parvati

I. BUGANVILLA

Buganvilla no sap molt bé què està fent amb Esdono. Enguany s'ha concedit el privilegi de preveure un estiu feliç, amb tot d'activitats plaents: la piscina, la paella amb els pares, la platja, els jocs al parc amb els bessons... I la primera quinzena d'agost, tots a Menorca! Tot programat i planificat, a més, per no perdre el parèntesi preciós de la connexió.

El cas és que anit, Esdono li escriu un e-mail dient-li que tot l'estiu estarà desconnectat perquè se'n va a l'Equador amb l'ONG "Salvem nosequinapunyeta", a desenvolupar un projecte a l'aldea de Noseon per nosequè d'un pou d'aigua potable. Merda!

Rumia tot això mentre li demana perdó a la formiga de l'encisam, mentre l'aixafa amb els dits en preparar l'amanida del dinar, mentre s'horroritza pensant a omplir l'hora de cada dia on pot escriure impunement mentre tots fan la migdiada, que ara restarà buida pels segles dels segles, és a dir, juliol i agost, mentre... Tot és suportable en la vida quotidiana excepte això.

I què pot dir d'Esdono? Li envia l'emili sense res ni més, li ho comunica com en una carta oficial, hola i adéu, distingit sr. / distingida sra. blablabla... Ni una flor, ni un somriure, ni un petó. A la fulla de contactes, un "no disponible" amb el signe insultant de prohibit el pas primer, i poc després, en desconnexió total. No l'enyorarà ni per un segon a jutjar pel que es desprén de la fredor del missatge, se n'anirà a fer forats al terra per a salvar xiquets i xiquetes que moren de set sense ni tremolar-li la mà o almenys els dits que tantes tecles havien tocat per a delit dels seus sentits.

Buganvilla només sap que s'ha tirat tota la nit somiant, malsons, no cal ni dir-ho. Finestres i finestres buides, negres, clausurades, mudes al capdavall i sense possibilitat d'ultrapassar-les. Monòlegs, retrets, lamentacions sense cap possibilitat de resposta. Abans d'anar al llit s'ha abraçat a un dels bessons dorments com si el món s'acabara l'endemà, estrenyent-lo amb tota la força amb què es pot estrényer una criatura sense arribar a fer-li mal. Li ha demanat un perdó silenciós per no invertir totes les seues energies a criar-los a ell i al germanet i deixar-se estar de foteses. Perdó, com a la formiga de l'encisam. Les galeries de l'inconscient de Buganvilla van plenes de disculpes des que s'escriu amb Esdono.

Passen tres dies amb les seues tres nits, tres dies amb les seues tres hores de conversa emmudida a la força. De sobte, una revelació cau amb el moviment lleuger de la ploma i la gravidesa demolidora del plom: Esdono no se n'ha anat al tròpic, ni es troba excavant cap pou. Esdono s'ha afartat! I com no sap com dir-li-ho, li ha posat una excusa. Segur que s'ha canviat el nom i ara vagareja per la xarxa amb ves a saber quin nick estúpid, xarrant amb gent grisa i superficial o, pitjor encara, amb algú aguaitant a una finestra més oxigenada que ara s'anomenarà Gardènia o Gessamí i que pel que siga pagarà més la pena! Potser ha estat tan ximple que ni tan sols s'ha canviat de nom. Segur que ni se l'ha canviat. Al capdavall, Esdono sap que Buganvilla no xateja amb ningú més i que per tant no es connectarà si deixen de buscar-se.

A la impressió inicial segueix l'alleujament de la veritat revelada i la determinació d'averiguar si vertaderament Esdono es troba en un lloc incomunicat o si menteix. Buganvilla es connectarà igualment, tots els dies, a la mateixa hora, durant el mateix temps. Usarà l'opció d'aparéixer en desconnexió però controlant quin contacte agregat inicia una sessió de xat.

D'ençà de la decisió, l'estiu passa en un degoteig d'hores diàries de solitud: vesprada rere vesprada, renunciant a una migdiada reparadora a canvi de l'ensopiment silenciós davant de la pantalla en blanc, Buganvilla, com a únic recurs contra la buidor, es connecta i observa pels segles dels segles, és a dir, juliol i agost... Fins que alguna cosa ocorre.

II. ESDONO

No hi ha al món criatura més radiant que Esdono. Se li acaba d'obrir el cel! Acaben de dir-li que, a una hora a peu de l'aldea, hi ha una posta de correus amb un parell d'ordinadors amb accés a la Internet. Calculant la diferència horària, haurà de matinar d'allò més per arribar a la posta a hora de xat amb Buganvilla, però el passeig pagarà la pena. Des que li envià aquell apressat missatge de comiat des de l'aeroport, no ha deixat de ballar-li pel cap la idea que a Buganvilla potser li ha estat ben igual la interrupció, però ara empaita aqueixa obsessió amb fermesa. Segur que es retrobaran, segur que Buganvilla continuarà navegant cada dia a la mateixa hora. Per això, encara que ho pague amb la pell, caminarà les dues hores de rigor entre anada i tornada enmig de l'extremada calor humida, els mosquits assassins i l'espasa de Dàmocles d'un atracament amb resultat de mort, per obtenir-ne una tercera de plenitud. I tant que ho farà!

Certament, els seus darrers encontres amb Buganvilla han hagut d'estar marcats per l'obligada contenció. Esdono depén tan irresolublement d'aquella veu que li parla amb lletres, que ha hagut de dissimular amb un nuc a la gola per tal d'evitar aclaparar en excés l'ànim de la seua altra meitat dialògica. El fet és que Esdono ha anat perdent aplom amb el transcurs de les sessions. Aquella incontinència verbal de kamikaze amb què l'atragué cap a la seua finestra, aviat es va aigualir sota la sinceritat punyent de Buganvilla. Ara, quan xarren, no sap per on tirar per tal de no avorrir, de mantenir el pols i l'interés de la sessió. Amb la tenalla de la inseguretat i la por de la pèrdua, Esdono pateix cosa de no dir cada interval de vint-i-tres hores. Només comença a notar un cert alleugeriment en l'ànim als trenta minuts de retrobament, quan, en plena immersió en els solcs que traça Buganvilla en la conversa, mira de resseguir-los amb el mateix detall i perfecció, tal com apuntava un escriptor italià el nom del qual se li ha esborrat.

Potser ara, amb la davallada diària als inferns que li suposarà l'atzarosa caminada cap al poble veí, es podrà redimir de tanta por, en una mena de gesta quasi heroica envers Buganvilla. Cada incident que li ocòrrega constituirà no només una prova, sinó també un objecte preciós per col·leccionar, i per tant relatar, en l'anecdotari de cadascuna de les sessions de xat. Alguns fets els enfocarà des d'un punt de vista còmic, mentre que altres, els perillosos, els podrà contar amb una certa humilitat indolent destinada a commoure i preocupar per acabar dient per part de la seua íntima i individual audiència: "Quin valor el d'Esdono! I ho conta amb tanta senzillesa, com si res...".

La matinada del primer dia contempla un cos humà que camina encoratjat per la promesa autogenerada del premi. El procés d'arribada acaba per resultar una mica desil·lusionant: ni animàlies perilloses, ni bandits sinistres. Només un cel confitat d'estels, alguns sorolls desconeguts i una sendera gens tortuosa enmig de la fronda.

Als afores de la posta, un carreter abeura els muls tot prenent un café fumejant. Esdono diu bon dia com pot enmig de l'aleteig descontrolat del cor, al temps que hi entra i demana connexió. Just a l'hora de sempre des de l'altre costat d'oceà. Buganvilla, però, no respon ni respondrà. Mentre es fa l'alba, a algú se li acaba de fer de nit.


III. BUGANVILLA I ESDONO INICIEN SESSIÓ
Esdono diu:
Buganvilla, quant de temps!
Buganvilla diu:
Vaja, una eternitat! Com estàs?
Esdono diu:
Bé, bé, no ha estat tan dur com em pensava. Tens temps?
Buganvilla diu:
Tinc una hora, més o menys. Després hauré de marxar.
Esdono diu:
Saps que al final vaig poder connectar-me quasi tots els dies? Et vaig buscar, però sempre apareixies desconnectada... Vaig pensar a enviar-te un correu, però clar, si no et connectaves era perquè no hi eres, veritat? Potser vas marxar de vacances o ja no t'abellia xarrar més?
Esdono diu:
Buganvilla?
Esdono diu:
¿...?
Esdono diu:
Eooooooo! Te n'has anat? Sisplau, no tornes a desaparéixer, si no jo...
Buganvilla diu:
No, no, és que...
Esdono diu:
Què? Digues!
Buganvilla diu:
Res, tant és. Podrem seguir xarrant com abans de l'estiu? Tindrem moltes coses per a contar-nos, ara.
Esdono diu:
I tant que sí! Temia no tornar a trobar-te, la veritat siga dita.
Buganvilla diu:
Esdono...
Buganvilla diu:
T'he enyorat.


Comentaris

  • ... veus que parlen amb lletres[Ofensiu]
    franz appa | 11-12-2007

    Uau! Aquesta sí que és una bona frase: una descripció exactíssima de la comunicació a través de la que anomenem 'xarxa'.
    És molt cert, i jo m'hi he trobat alguns cops, que es presta a equívocs, a malentesos, etc... però, quina comunicació no s'hi presta? En fi, cada àmbit, cada medi, cada mitjà, té els seus avantatges i inconvenients. El que té de bo, aquest que diem 'virtual', és que és un mitjà que permet multiplicar els contactes, tan fàcil, ràpid i còmode...
    Una altra cosa és que es faci anar massa xerrameca i s'oblidi el 'pensament' darrera la pura expressió. A RC, de vegades, veig una mica de precipitació. Suposo que ho comporta el mitjà, és el que dèiem dels balanços entre avantatges i inconvenients. Però no és el teu cas. Es nota el treball, l'elaboració prèvia , en definitiva, el 'pensament'.
    He llegit també el comentari que m'ha precedit, el primer, vaja. No crec que la història quedi massa oberta. A mi, personalment, m'agraden els relats que suggereixen molt i deixen finestres obertes al món. És una qüestió de gustos personals, és clar, però em temo que el marc limitat del relat no permet explorar a fons un sol tema, com no sigui una anècdota mínima. Sempre que crees un personatge de debò -és a dir, una personificació virtual però versemblant- has de deixar històries sense explicitar. I a mi, els que m'interessen més, són els relats que creen personatges de debò.
    Una abraçada,

    franz

  • Podria ser...[Ofensiu]
    llamp! | 29-11-2007 | Valoració: 8

    una bonica història d'amor. Però crec que no està acabada. A aquest "t'enyoro" l'hauria de seguir un retrobament o quelcom per l'estil. De tota manera, l'escrit és prou llarg i dens com per fer-ne una seqüela.

    Llenguatge el.laborat i tècnic, però alhora divertit i desenfadat. Deu n'hi dó de la llargaria dels teus textos! No et quedes pas curta!