Desconeixença (3ra part)

Com pot ser?
Sembla mentida.
Què dius?
Què m'estimes?

Què hi tens, dins del pit?
No m'ho puc creure.
Com dius?
Que hi tens el mateix que jo?
No m'enganyis.

T'ho vaig donar tot. Tot.
He lluitat per tu com mai ho he fet per ningú.
Però m'he cansat.
T'estimo. T'estimo amb bogeria, però sé en què penses.

Penses que tant de bo, em tinguessis ben lluny.
Penses que per favor, em doni per vençuda.
Penses en una altra noia, que no t'estima.
Penses en tot el que hem viscut junts,
i creus que és un error.

Què dius?
Què no és veritat?
Perquè em segueixes enganyant?

No és el que volies?
No volies llibertat? Aquí la tens
No volies via lliure? Ja la tens
No volies que et deixés en pau? Ja ho he fet.

Què és el que dius?
Què m'equivoco?
Perquè segueixes insistint?

Només una última cosa, abans de desaparèixer,
digue'm, i ara sincerament,
què puc fer, amb tot el que sento?