Desconeixença (2na part)

Ara sé que és veritat.
Ara sé que de debò existeix.
Ara sé que no ho és tot, la soledat,
ja que l'amor, per fi, he trobat.

T'he triat, o m'has tirat, no ho sé
T'he buscat, o m'has buscat, ho desconec
El segur és que el que tu em fas sentir,
no ho havia fet ningú més.

Deien que l'amor és meravellós: cert, tu ho ets.
Deien que no es pot viure sense l'escalfor d'un cos: cert, sense el teu no seria capaç de mirar endavant
Deien que hi ha una cosa que no mor mai: cert, que ni mor ni es pot substituir, perquè el meu amor per tu, és l'essència de la meva vida
Deien que hi ha una cosa que existeix arreu: això ja no és tant cert, perquè si ho fos, no hi hauria al món ni un sol sentiment de tristor, i si tots els governants i poderosos fossin conscients del sentiment que guardo dins el pit, ni una sola bomba explotaria, robant així milers de vides.
Deien també que pot ser tan immens com el mar: cert, perquè ni amb tot el temps del món series capaç de comprendre tot l'amor
Deien que arriba sense avisar: cert, perquè si jo ho hagués sabut, m'hagués preparat millor per a l'ocasió.

Ara el que no entenc és perquè sento por quan et miro
O perquè no vull que te'n vaguis al matí, segura de que no tornaràs
Vull sentir-te a prop, però no vull acostar-me,
Perquè sé que si ho faig,
Mai més voldré separar-me.

Així, digues, puc refiar-me de tu ?
Puc abraçar-te i deixar-te anar ?
Digues, tornaràs ?