Delfí

L'ambient és cordial i distès, per molt que la transcendència de l'assumpte podria ennuegar més d'un. Els dos homes vistos en viu han d'impressionar per força molt menys que la seva talla històrica. Malgrat tot, semblen sorpresos, de manera grata, per la comoditat que mostra el seu interlocutor.
-La meva dona sí que s'hi oposava! -els dos homes s'interrompen constantment decorant les mútues anècdotes. El convidat manté les bones maneres i els correspon amb un somriure educat, mentre ells segueixen revivint els seus respectius camins.
-Però, bé. Parlem del que ens interesa -i els somriures es tornen de complicitat-, no t'hem fet venir aquí per explicar-te batalletes.
-Ni tant sols nosaltres som tant cruels!
-No voldria semblar pretenciós, però tampoc falsament modest -concedeix ell.
-T'hem fet venir -i ara el més veterà dels dos adopta un to solemne, acotant el cap en el que s'ha convertit en un tret distintiu- perquè, com ja saps, s'acosta la data del congrés del partit. -La dramatització de la pausa el fa dubtar de si és premeditada-. I hem de decidir qui durà les regnes del partit d'ara endavant.
Els dos homes enfront d'ell, amb la seva postura mig recolzada, mig asseguda a la taula; amb els braços creuats un, amb la mà a la butxaca l'altre, fent gala d'un ampli repertori de diferents somriures, li semblen, més que mai, un cartell propagandístic que ha cobrat vida. I no obstant, són capaços de sortir-se del cartell amb la mateixa facilitat que s'hi fiquen, apareixent, llavors, com si fossin de la família.
-Nosaltres ja fa temps que hi pensem. -L'home fort i fidel, mà dreta durant massa temps per poder començar de zero, en tot moment té la falca justa per recolçar el seu lider, com en un discurs preparat però amb la confiança del qui juga de memòria.
-Escolta tu! no cal que ens enganyem. T'ho has sabut montar bé. Tens el suport d'una bona part dels militants i saps mantenir calmats els dels altres grupets. -Per un instant se li escapa un riure diabòlic que deu fer por als seus nets-. D'això se'n diu ser polític -afegeix fent l'ullet.
-Bé...No se què dir... -Reconeix quan sent que li toca parlar- Per mi seria un honor..Clar...
-Només cal que definim alguns conceptes, com entendràs -fa el més jove que, després de mirar a l'altre home com si busques alguna senyal, afegeix- i per la nostra part no posariem cap inconvenient a la teva candidatura.
-És més! potser inclòs la podriem recolçar. -El gat vell el mira amb l'expressió de qui ha captat l'espurna de satisfacció que ha aconseguit escapar de la cara de poker.
-Això seria...meravellòs...-Es maleeix per no haver-se preparat per aquesta situació.
-Obviament abans hauriem d'acabar de parlar sobre alguns temes. Potser podriem fer un dinar amb el teu equip de col·laboradors perquè ens aclarisiu alguns aspectes de les vostres idees.
Una gota de suor s'insinua al seu front mentre intenta asimilar les cartes que hi ha en joc a la taula; idees, homes de confiança, suport oficial. Els dos homes dediquen un quart d'hora a treure profit de la sorpresa inicial per recopilar tanta informació com poden sobre el candidat, i a cada resposta se senten més optimistes de cara al futur. Potser aquest cop sí han trobat la persona perfecta per donar la volta a la truita i, per primer cop en els darrers deu anys, tenir alguna oportunitat de cara a les eleccions a la presidència. Ja no era un desitg, s'havia convertit en imprescindible si no volien fregar la desaparició política.
-Noi, em sembla que ens entendrem. Saps què et dic? Tú ets aficionat al futbol, no? podriem quedar un dia d'aquests al camp. Ets soci? -ell asenteix malgrat la irrellevància del fet- És igual, et podem conseguir un passi de tribuna si cal.
-Se'ns obre una nova etapa il·lusionant -afegeix el segon, i provocant els riures deixa anar-. Vaja! a no ser que tinguis un secret inconfesable. No se...No seràs gai!
Una sombra de sorpresa es barreja amb un pesic d'indignació a la cara del candidat, tot just abans de descobrir que fan broma. Menys mal, tot i ser heterosexual pensava que en ple segle vint-i-un ja estaven superades determinades actituds.
-Has picat! No home no, només faltaria. No estem a l'edat mitjana. -i acompanyant-lo a la porta afegeix-. Fem això; preparem un dinar per la setmana entrant per acabar de definir una estrategia comuna. Mira! si vas al camp, en podem parlar diumenge al futbol!
-Aquest diumenge no, que juguem fora.
-Fora? No juguem contra el València?
-Ah! és que jo sóc de l'Espanyol. Nosaltres juguem fora.
-Ah! -i els tres riuen la cordialitat de la confusió-. Bé, doncs llavors en parlem tot dinant.

La porta es tanca i els dos homes relaxen l'actitud.
-Què? Quina llastima no? Aquest era perfecte.
-Sí. -i després de pensar-s'ho una mica diu-. Si hagués estat gai encara.