del vespre a la matinada vivint cada instant...com lúltim

La llum
Del capvespre
S'acosta
Cap allà
On jo sóc
I s'apaga
Amb ella,
La meva son.
Reneix la sang
Del cor
Que de bategar
No es cansa.
Marxen
Els roses
I taronges
I liles i blaus
Del cel
De damunt meu,
Portant,
Transformant-se
En res,
En fosc,
En tot.

Com una cortina,
El teló de l'escenari,
Marxa,
Ara actuen els estels.
Si encara ballo
Al final de la funció,
Aplaudiran, de dia
Les parpelles,
Que s'aniran
Fonent
Amb la marxa
Del satèl·lit
Més proper
Del cel
Del meu
Món.