DEIXO

Servil i sotmès al teu regateig,
amb temor et dic que poc més hi veig.
Ombres xineses han fet el meu món,
buit de fanfàrria, de parca claror.

En les curtes quatre passes que atanso,
la meva petitesa he circumscrit,
el camí d’aventures hi he encerclat,
amb un breu brot de desfici amputat.

No faig ni desfaig, no sóc pretensiós.
No puc. Tampoc vull glosa ni ressenya
del que hagi estat o deixi orgullós.
L’esma que em resta és de curta traçada.

En tu m’ aclofo, calent. No atiïs
ventades, no cal pas que m’aturis.