OBLIDO

No recordo ser mariner, ni em sé nàufrag ni mesclador
de l’aquarel•la del destí.

No vaig salpar ple de buidor a la cerca de la raó
de poder el temps encabir.

No recordo restar sorprès, ni estic xopat, ni em sé marrit
del tossut perfil del devenir.

No recordo haver marxat, per un embat cruel i acurat,
ni per sentir-me emmanillat.

No recordo haver endreçat res perdut, sabut, somniat.
D’ enlloc vinc o hi he tornat.

I de bell nou a terra soc, al ras abast del carrer,
aquí, on em sé bandoler.