Deixat

Un relat de: Endevina'm
Deixat

Els peus que no et trepitgen
els ulls que no et miren
les oïdes que no t'escolten.

Les veus que no et parlen
------------------------------------------------------murmuren els aires.

El verd que ara t'inunda
l'aire que ara t'omple
la quietud que et corgela.

Allotjat en l’enigma d'un ahir
------------------------------------------------------et crida el silenci.

Tants moments que l'oblit s'endurà
tants corriols que ja no et menen
tantes existències desolades.

Llàgrimes que inunden el buit
------------------------------------------------------dins l’abeurador sec.

Prenys d’enyor l’absència.
El caliu que ja no escalfa
s’esborrona al gèlid estiu.

Silenci
--------------------------------------------------------el poble ja no parla.





Publicat en el RPV 292 - EL POBLE

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

39 Relats

170 Comentaris

29135 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Tanmateix, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.