Declarar-se

Un relat de: AiDuS

Anava un xiquet per la serra, quan de sobte va trobar una caseta. Allí dins hi havia un altre xiquet al qual va conéixer i va fer molta amistat...
Des d'aquell dia Pau anava a la serra en busca d'Antoni. Junts jugaven, feien cabanyes, pescaven al riu, collien floretes, miraven les formes dels núvols al cel...
La mare de Pau estava encantada de que el seu fill anara tant al bosc. Sabia que allí no li passaria res roí, la natura, els pardals, els insèctes... Però, i Antoni? La mare de Pau no sabia que Antoni existia.

Aquests xiquets van anar fent-se majors i la seua amistat cada vegada era més forta. Pau deixava d'anar al camp, ara era Antoni el que viatjava al poble. Junts passetjaven per l'avinguda, s'engrunsaven al parc de la glorieta, miraven les vidrieres de les botigues...
La mare d'Antoni estava encantada de que el seu fill anara tant al poble. Sabia que allí no li passaria res roí, les botigues, els museus, les avingudes... Però, i Pau? La mare d'Antoni no sabia que Pau existia.

Un dia Pau va tornar a casa amb un rogle morat al coll, Antoni també ho va fer... Les seues respectives mares van pensar que els seus fills estaven en època de tenir xicota... Naturalment, cap de les mares no sabia de l'existència de l'amic del seu fill.

Pau va decidir parlar amb sa mare, sabia que això comportaria un debat que, afortunadament, acabaria de bona manera. Antoni, per contra, mai no ha pensat en parlar amb sa mare.
Actualment Pau és homosexual declarat, sa mare s'ha fet la idea, l'estima, el compren, s'ho passa bé amb Pau i Antoni i sap que aquell rogle morat el va fer Antoni... Tanmateix, Antoni és homosexual d'amagades, sa mare sap la tendència sexual del seu fill, però espera que siga ell qui li ho confesse, l'estima, el compren, però... no disfruta de la relació entre Antoni i Pau, així i tot, sap que el rogle morat el va fer un tal Pau...

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de AiDuS

AiDuS

68 Relats

148 Comentaris

64648 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Perquè m'agrada escriure... Però no que em llisquen!

Albaidina amb orgull. Nascuda al 1988 i estudiant de F.Catalana a València...

Somie molt, i el que somie ho escric. Pense molt, i el que pense ho escric. Critique molt, i el que critique ho escric.
Així que tot el que llegiu ho crec, bé siga com ho he escrit o totalment al contrari...

aida_albert@hotmail.com