De visita al psicòleg

La veritat es que es una noia en la que no m'hi havia fixat mai, no sé que em pasa doctor. Sento coses per aquesta persona que mai havia sentit per una altre. No sé si m'enten. El que vull expresar es que, es com si altres noies mai haguesin intervingut a la meva vida. M'estarè enamorant? No crec, no? La meva vida està acribillada a fracassos. Però malgrat tot somric. Vostè em veu lleig? Per mi es el mateix ser lleig que no lligar, rectifico el lleig pot lligar. Llavors jo, dec ser un monstre? Però doctor, vostè, què ha estudiat, diguim, perquè les coses no em surten bè? No, sisplau. No contesti que són èpoques, etapes o eres . Perquè llavors la meva vida es bassa en una etapa : el cúmul de fracassos. Jo com a bon incomformista, em quiexo, protesto, no em callo. Però malgrat tot això, la vida i el sistema m'acaben donant pel cul. I el més curiós doctor, sembla ser que m'agrada. Ja no sé que més fer, he probat marxar i la frontera m'han impossat. He probat lluitar, i les forces m'han reprimit. He intentat fumar i el fum m'ha fet plorar. I així acabo sempre : plorant. No hi ha res que em relacioni amb el meu voltant. I de nou, conformista, callat i esperant el meu final. Si la meva vida consegueix vostè capgirar, tornarè a visitar-lo, amb el somriure haurem fet la revolta! Però senyor deicarè ja de somiar, que tot hi ser gratis es una merda. Quelcom a recetar-me doctor?