Enamorat de mi!

Corrien temps de primavera, aquella noia , que tan bona amiga era , hem va deixar totalment enamorat .Com tot al principi costava molt de reconeixer, fins que hem vaig apollar en dos amics , llavors vaig quedar declarat d'ella. Ella tenia xicot , alt , ros però , crec, que en cap moment em superava ami , tinc les dos avies vives. Va ser qüestió de dos messos , perque tallesin , despres de portar molt de temps sortint , ella va demanar-me consells com a gran amic, pobre de mi , els hi vaig donar. ens varem distanciar aquell temps , durant les vacances de estiu.

A la tornada a l'escola , ella ja sabía que jo estaba boig pels seus ossos , i amb mi es mostrava carinyosa, jo ho notava ,però no acabava d'entrendre la seva actitud . Resignat pasaven els dies , i ella seguia veient en mi un amic, però jo cada nit m'imaginava recorrent amb ella els carrers bruts d'hospitalet , i ella preferia pensar en altres coses.

Només feia que pensar amb ella , i era molt de temps , jo no podia seguir així. Un clau subtitueix a un altre , però no tinc la fortuna de que gaire gent es pari a mirar-me. Fins que un dia mirant-me fixament , vaig descobrir el que jo valia . Ni aquelles grenyes precioses que lluien al capdavall del meu cap , i ni aquella cara sense grans , ilogic a la meva edat em salvarien. I la realitat , la bellesa d'una persona està en el interior desde aquell dia vaig quedar admirat per mi mateix , compartint la vida amb mi. I aquella noia de la que tant de temps havia estat penjat , semba jurar enamorada , i vam poder recorrer , tota la neta ciutat condal cada dia.