Al meu barri

Em llevo al matí, ves per on son les dotze, es nota que es festiu. Miro per la finestra i veig, com sempre, a la tafanera de la veïna que en pensa alguna sobre nosaltres. Esmorzo, tranquil, tranquil... Home no gaire tranquil , ja que s'escolta el tub d'escapament d'una moto, d'algun bakala que "tunea la moto". Baixo al carrer, ara enfrentat al món, amb una samarreta d'Oi! Baixo carrer avall, es pot percebre que la papelera que es recolzava a la pared es troba a terra. Cada dia més brut. Patètics polítics de l'ajuntament que asseguren que està net.

Arribo per fi al pis de la meva àvia, és un baixos i s'hi aprecia molta humitat, humitat més calor dóna el resultat de xafogor. Últimament no es veuen tantes rates com abans. Saludo al meu avi, em fa treballar, poc però una mica sí. Saludo a la meva àvia, tot i viure en un barri pobre es permet donar-me una propina, ja se sap com són les àvies...

De nou surto del baixos, al carrer la xafogor és la que governa, arribo a casa, per fi l'aire condicionat que tothom desitja .

A l'acabar el dia, tot són reflexions, L'hospitalet és un poble, el meu barri està dins d'aquest poble, qui voldria estimar aquest racó de món? Potser un burgès capitalista de Sarrià no, però un noi de catorze anys com jo l'estima tot i les barbaritats que hi succeeixen.