T'estimare sempre

No sé com va succeir, llavors jo era un noi, llavors jo era innocent. Però aquella persona amb la que compartia breus camins, de casa a l'escola i de l'escola a casa, em va acabar convencent de tot cor. Érem molt amics, i la trobava a faltar quan no estava al meu costat. Jo per ella era un gran amic, i bet aquí el problema surgir. Només a ella li semblava extrany.
Jo per les nits plorava, no només per ella , sinò per la vida en general. Hi han moments d'una vida que vius coses d'indesitgable presència. Ni l'amor , ni el futbol , ni el carrer, ja que hi havia gent que em volía pegar, ni tampoc funcionaven les notes.
En aquests moments , hi ha nits que sempre es el mateix, et sents molt marginat i la misèria t'acompanya, desprès encens el televisor i et diu que el responsable d'això es la E.T.A . Però jo em vaig proposar mantenirme fort, potser un altre no, però el meu refugi eren els amics.
Un amic és el millor que et pot pasar, diu sempre la meva germana. No ho dubtis. Ajudat en ells, sempre et diran el que es millor . Jo intentava riure mentre el meu cor plorava. I això a la gent no els feia patir. Però la realitat es que no podia resistir aquell buit a dins meu. La reacció, d'aquesta situació eren canvis de caracter freqüent. I si més d'una persona m´ha soportat en aquests moments m´han d'entendre i perdonar.
La veritat es que aquest relat no té fi, i molt menys feliç, per qui l'estigui buscant. Perqué aquesta situació em segueix ocupant. Tant de bó un dia s'acabi i pugui escriure una segona part d'aquest relat trist i covard i ben refugiat relat . Confieu en els amic, estimeu-vos , tingueu temps per odiar , lluiteu contra el sistema i mai ploreu.