Cercador
de vegades...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
De vegades,
tothom al meu costat i l'únic que hi falta
sóc jo.
No saben el que diuen o no comprenc
el que saben.
Miren la minsa brossa del meu ull,
ignorant el tronc que travessa
el seu cul.
De vegades,
penso fer demà el que hauria d'haver fet
ahir
i així sempre tinc el present
per no fer res.
No sé si el temps s'avorreix de mi
o jo d'ell.
De vegades
gaudeixo veient passar gent amb cara
d'emergència,
galtes de cera groga, xiscles de rats-penats
i amb roba que fa ferum de vestuaris
abandonats.
De vegades
miro passar granotes
portant a l'espatlla cementiris de poemes
de sequera
i envejo l'estiu
que viu dins una gerra de cervesa
freda.
De vegades
escolto grills violins embalsamats
clavant l'insomni i mutilant estacions
de Vivaldi.
Gotes d'aigua que s'ofeguen dins
esponges de bany.
De vegades
envejo petons, transfusió salival
de flors carnívores de llavis
i al mig de dos melics
la lluna desafiant la negror
del desig.
De vegades
no sé el que sento i altres sento
un no sé què...
que fa que...
t'imagini nua, sense tocar-te, només mirant-te
i dient-te "t'estimo",
encara que sigui de mentida...
De vegades
voldria besar els teus vint anys amb llengua
de poema
i prosa de saliva, ejaculant mars
en la teva illa.
Comentaris
-
de vegades...[Ofensiu]quetzcoatl | 26-05-2005
Enveges l'estiu que viu dins una gerra de cervesa i acabes, a vegades, llepant amb poesia i sensualitat per tot arreu...
Una progressio de bo a bonissim, de maravellos a magnific... i un final sublim i suggerent.
El meu barret, senyor Capdelin : )*
una abraçadassa,
m -
Oh Suprem dels Suprems!![Ofensiu]OhCapità | 24-05-2005
Navego entre paraules, m'imagino dolces mirades, i em trasbalsen les teves imatges que pintes amb suaus carícies. Oh poeta entre poetes, oh sublim dels sublims, de vegades penso en deixar-ho tot i llegir-vos més sovint, però no ho faig i no perquè estigui parint versos d'amor sinó perquè quan us miro us admiro i se'm cau la bava, i llavors em quedo en estat catatònic, embriac de plaer, borratxo de l'essència que despreneu, mmm, continuaré vagant pel mar, i fent-vos una visita de tant en tant perquè si ho faig més sovint puc perdre l'entniment, mmm, als seus peus, Suprem dels Suprems, mmm, avui no us valoro, perquè no em dieu després que us foto deus, OhDéu de Déus!!
OhCapità. -
És extraordinari...[Ofensiu]AtzaVaRa | 20-05-2005 | Valoració: 10
com barreges les paraules i en fas una fina sanefa de poesia. Impressionant, de debò.
Segueix així, poeta!!
AtzaVaRa -
de vegades...[Ofensiu]brideshead | 20-05-2005
m'apropo als teus poemes amb una certa por.... però després, m'envaeix una estranya sensació de felicitat.... perquè en acabar de llegir-los, resulta que he descobert nous sentiments, noves sensacions, desconegudes fins al moment. I això també m'acaba de passar amb aquest poema.
Gràcies pels teus comentaris tan generosos i preciosos, però no et cal tornar-me'ls.... És un autèntic goig llegir-te, és com sentir un amor poètic, pel qual no necessito cap correspondència.
Molts, molts petonets! -
Tio, es que no em queden parauless![Ofensiu]Inflamable | 20-05-2005 | Valoració: 10
Una part del missatge de persones alienes a tu, una altra de la persona que més t'importa i de la literatura, l'amor i el sexe en part de tots ells. M'agradaria ser mes original, o aprendre nou vocabulari potser, però es que en realitat els meus elogis queden enrera i són comuns, perquè com definir a un home que es poesia i vers, que es pintura i llenç, que es aigua i vent, que sempre es tot i mai es res... ?
Ets increible!! Una forta abraçada, amic! -
l'última estrofa[Ofensiu]Lavínia | 19-05-2005 | Valoració: 10
és sublim, Capdelín.
"De vegades
voldria besar els teus vint anys amb llengua de poema
i prosa de saliva.ejaculant mars
en la teva illa".
Sublim. De debò. És l'erotisme fet poema!
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305973 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )