de sorra -1r premi a Molins de Rei, 2003-

Un relat de: teresa serramia
De sorra.
Tota de sorra.
Cos. Llavis. Mirada. Dits. Set. Memòria
L’aire de les hores voluble arremorant granet a granet el cos
esmicolat de mancances. Del tot abandonada al joc voluptuós d’unes mans insospitades. Esgarrifada fins al moll de l’os
i els dits sensuals de l’ amant modelant el fang dels membres seccionats.
Edificant-me. Enderrocant-me.

Esdevenir duna, platja... abandó.
Sorra.
Tota de sorra.
Sentir damunt meu els peus del mar que dancen
el bes de l’ona assedegada
llit d’humits llençols inabastables.
Nuesa i crit. Llagrimeig de l’horabaixa que llepa i que devora.
Penetrant olor a sal.
Colpeig constant.
Silenci.
Naufragi
Oblit.






Comentaris

  • poema de gran...[Ofensiu]
    joandemataro | 30-07-2011 | Valoració: 10

    intensitat i preciós teresa

    gràcies per visitar el meu blog i comentar-me, les teves observacions sempre són benvingudes

    una abraçada
    joan

  • Tot un encert[Ofensiu]
    rnbonet | 18-07-2011

    Moltes gràcies per l'aportació del teu poema al dibuixet "Dona i espill".
    Tant de bo aquesta primera col·laboració vinga seguida d'altres, xicona!
    Salut i rebolica!



l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82727 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.