De què hem bastit la casa?

Les primeres llàgrimes produeixen humitat que ja no marxarà més. Costa saber actuar, conviure amb la parella. Ho expresses molt bé, de forma senzilla i bon ritme. Paraules justes i claus.

El fet de madurar ajuda a enfortir la casa, els fracassos fan aflorar les llàgrimes, però ensenyen. Es possible que ens endurim i ens equivoquem quan hauríem volgut mostrar tendresa i no sabem ser forts quan voldríem ser-ho, però som així, ser imperfectes, que aprenem dels nostres errors i com molt bé dius a l'ultima estrofa la maduresa rau en acceptar les nostres pròpies mancances.
M'ha encantat aquest poema aparentment senzill, però que diu moltes coses.

Una abraçada

que vestit llebamos per la vida?, creo que els poemes de cadascun parlen de vegades mes del que quisieramos....els teus són preguntes que em sembla ets capaç de respondre't. Potser jo mai trobada les quals busco, perquè no esistan, o perquè siguin massa complicades....potser t'envegi, o potser no, però m'agradarà seguir llegint la teva filosofia. Gràcies per molestar-te a comentar el meu petit poema i a més valorar-li, a estat una alegria.

Gràcies de Cor

... les mancances,
les dureses
i les tendreses,
no es fan visibles
fins que arribem
a la maduresa,
ni és fins llavors
que els fonaments
senten l'enyorança
de les ànimes
que els mantenen.

;-) Ona

raó amic, el que reconeix madura.
M'ha encantat gaudir una estona dels teus poemes, ha sigut genial.
Petons i molt bona nit maco.