DE GROC

DE GROC


DE GROC

-Au, Júlia, que faràs tard. Avui hauràs d’anar soleta a l’escola. Els teus pares han de fer gestions i no et poden acompanyar.

- Remi, per què no m’hi acompanyes, tu? No m’agrada arribar sola a l’escola, tinc la impressió que tots em miren.

- No puc deixar el teu germanet petit a casa. La teva mare m’ha dit que hi pots anar tu soleta, ara ja ets més gran i t’has de fer responsable dels teus actes. Té l’entrepà i l’àvia ja vindrà a buscar-te.

- I si em surt el Llop? Ara hi ha molts llops que fan campanya perquè se’ls estimi. Diuen que han canviat, però no és veritat, es mengen les caputxetes, les iaies innocents i tots els babaus que els escolten.

-Va, va, qui t’ha dit tot això?

- L’Ernest. La seva iaia diu que ara els llops van vestits de vermell i les caputxetes de groc.

La Júlia va agafar la seva motxilla groga, el seu anorac i un pot de pintura que va posar dins de la motxilla. Va fer un petó a la Remi i se’n va anar. No les tenia totes, però havia de ser valenta, no podia deixar que aquella colla de llops poguessin més que ella.

Quan es va comprar aquell anorac, l’àvia li va dir que l’agafés de color groc perquè espantaria a tots els llops i li donaria molta fortalesa, se sentiria més protegida i segura.

Pel camí va veure llops, caputxetes, àvies i mares de caputxetes i també pares, avis, germans... I a tocar de l’escola, en un empostissat que havien improvisat en una placeta, uns llops intentaven atreure l’atenció de la gent malgrat el color groc.
Va ser llavors, quan la Júlia va tenir una pensada: va treure el pot de pintura de la motxilla, el va destapar i el va tirar sobre aquella gent vestida de vermell; tots
xisclaren i caigueren a terra tot recargolant-se.

Dels llops, només en quedà cendra. I mai més ningú en va veure cap.

Materile