De convidat al meu funeral (epíleg)

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Com és ben sabut els factors externs condicionen els somnis. D'aquesta manera, el dolor que en el somni sentia al costat dret era la punyalada que havia rebut. El xiscle que vaig sentir -i que em va fer sortir de la casa i adonar-me d'aquella limusina de somni- degué ser de la tia Cornèlia quan em va descobrir -havia de fer el numeret, almenys. Les paraules que em suplicaven "aguanti" o "tranquil·litzis" eren dels infermers que em carregaven a l'ambulància. I el vermell intens de les roses degué haver estat la influència de veure el color roig de la meva pròpia sang just abans de perdre la consciència.
Però el que resultava incongruent era la intensa fragància de roses que sentia sobretot al principi del somni. Si estàvem a finals d'un mes de novembre el meu roser blanc encara no havia florit. Per tant, l'olor provenia d'un intens perfum de roses. I qui se'n podia haver posat, de perfum de roses? ¿Un militar ferreny que recordava batalletes i s'enorgullia de les seves baronívoles condecoracions? Un aventurer etern aspirant a cobrir-se de suor i d'esgarrinxades? O més aviat una delicada tieta viuda? La tia Cornèlia, en aquest procés de pèrdua de facultats mentals, m'havia confós amb el seu difunt marit. I tan de mal li havia ocasionat aquell home que l'havia volgut apunyalar. Però jo vaig entomar la patacada.
No vaig dir-ne res a ningú. Vaig al·legar a la policia que degué haver estat un lladre que entrà per la finestra o alguna cosa així. Entre altres coses perquè m'estimava i molt la tieta, que m'havia educat com si fos fill seu. També perquè sobre ella no haguessin pogut pesar càrrecs de cap mena. I perquè, per sobre de tot, desitjava que ella fos feliç i que cap preocupació l'assetgés quan, una setmana més tard, complís els seus cent anys.
I avui ja n'ha complert cent dos. Per molts anys, tieta. Amb tot el cor, per molts anys.


Comentaris

  • Ohhhh....[Ofensiu]
    Gorwilya | 15-09-2005 | Valoració: 10

    veig que no arribaria a ser mai Sherlock Holmes, la meva deducció era erronia... Ni ho recordava que era novembre, i clar ho vaig trobar normal que fes olor a roses... :P
    Com sempre, un bona resolució del misteri!
    Hi tens traça en fer petites novel·letes detectivesques (o com es diguin... :P).
    M'ha agradat el desenllaç, l'he trobat encertat!!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

    P.D. FIns avui no he vist que ja havies penjat l'últim capítol... :P

  • Hola, monsieur Ambrós![Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 02-09-2005


    No pretenc començar cases per la teulada, (no he llegit aquest epíleg) només aprofito la recent aparició d'aquest relat teu per saludar-te i comunicar-te la meva tornada.

    Et llegiré, company!

    Salut i lletres.

    Sergi Yagüe