De color negre

Un relat de: Tiamat

Ell sempre s'havia cregut negre per dins.
Un ésser entre sobreprotegit i covard.
El cert és que tampoc s'ho havia plantejat. Tancava els ulls i així es veia. De color negre. Ningú l'havia ferit mai. No s'havia enfrontat mai a res. Tampoc li havien deixat mai enfrontar-se a res.
A ell ja li anava bé.
Un dia, el van agafar i el van llençar contra la paret.
Tant se val qui ho va fer.
El van colpejar, apallissar, el van ferir, i la pell se li va tenyir de vermell.
Ell es defensava com podia, tot intentant esgarrapar els seus agressors.
El van deixar allà terra, regalimant sang.
Ell els veia com s'allunyaven, tacats de la seva pròpia sang i va decidir no veure més aquella vulgaritat.
Va tancar els ulls.
Es va veure negre.
Va somriure.
Es va pensar, el pobre imbècil, que la sang era dels altres.
I, evidentment, va morir per hemorràgia.





(el curiós de tot plegat és que, encara que s'hagués adonat que la sang era seva i hagués demanat ajuda, també hauria acabat morint. Anys més tard, això sí)

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    abraham | 18-01-2006 | Valoració: 10

    I tot i que l'haguessin pintat de dalt a abix, de color verd, seguiria veient-se negre.
    El negre propi d'uns ulls tancats.
    Que podría veure més sino?

    M'agrada el sentit que li has donat i l'expressió que has empreat.
    Genial!

  • més real del que sembla...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-12-2005

    He llegit el teu relat i m'ha donat la impressió de que parles d'una persona que viu aïllada en un món irreal, on tot és del color amb el que ell ho ha pintat.
    Per això no pot reconèixer com a seu el color vermell de la pròpia sang.
    En tot moment ho veig metafòric, un joc de paraules i colors per fer deixar al descobert una manera de viure on el protagonista sembla estar en un altre nivell i tampoc ha fet mai cap esforç per veure'n cap més.
    He llegit al fòrum la teva explicació del relat i crec que ja l'havia interpretat més o menys com tu ho dius; encara que no crec que cal ser un nen de papà per tenir aquest comportament.
    Hi ha molta gent que no saben veure més enllà de la mirada i es creuen amb el poder de la veritat absoluta. Prefereixen no qüestionar-se gairebé res.
    No m'ha semblat una història de ficció, crec que és força real, almenys les sensacions que evoca.
    Una abraçada Tiamat!

  • Carai, quin relat...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 04-12-2005 | Valoració: 7

    Li poso un 7, bona nota, i li posaria més si l'entengués més.

    M'agrada aquest relat, entre d'altres motius, perquè mostra un autoodi d'una persona que és negre, que no vol ser negre, i que es burla de la seva pròpia negrura com si no la tingués.

    És un 5% habitual que la gent d'ètnia més desafavorida (negres en el cas d'alguns països d'Europa, i consti que sóc antiracista) senti un autoodi, en alguns aspectes, semblant a aquest.

  • jajajajja[Ofensiu]

    A que es el en Juanca de Borbó... el seu fill...

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679822 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.