De 4 de juliol a 4 de juliol

feia molt que no comentava res teu! Però era una cosa que tenia pendent, feia dies que pensava que ho havia de fer, i ara que he llegit els teus comentaris he pensat que era un bon moment... Per cert, gràcies pels comentaris!!! i per felicitar-me ;)
Així també et vas presentar al de Campdevànol? no en tenia ni idea... gràcies per felicitar-me, i dir-te que jo vaig guanyar dins de la meva categoria... :P
I de l'altre relat, sobre allò que m'has dit del tòpic que no hi havia cap millor amiga femenina, potser és degut a que a la relalitat el què jo tinc és un millor amic i no amiga... :p Potser per aquesta raó hi surten tants amics i cap amiga... :P

I tornant a la teva poesia... com que m'has dit que és amb la que vas participar he entrat a llegir-la... El meu comentari serà més breu... M'ha agradat molt, està molt bé! I l'estrofa que m'ha agradat més és:
"Trossejaré després els records d'aquelles hores,
i a poc a poc els posaré dins una plata de vidre.
Llavors els cremaré perquè el foc es mengi el foc,
i només quedin les cendres
de les cendres del malson."
És com un trancament amb allò passat... Fantàstic!

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

P.D. quan pugui et segueixo llegint i deixant més comentaris! :)

Jo recordo molt bé aquell any, encara que fos petita, i la vomitada que vaig fer abans d'entrar al cotxe quan ens van fer marxar de casa...VAn ser uns estats de xoc al màxim on ningú podia estar per ningú i el peisatge era de pel·lícula d'acció o bèl·lica. Nose quan vas escriure el poema perquè només recordo els petits detalls, com el caldo que ens van donar al "Cal Miliu", era una escudella d'aquella pasta tan petita, no recordo com en diu la iaia, i també de la feinada que tenia la mama d'entrar tota la roba i totes les nostres coses més valuoses als cotxes per emportant-se-le's. També recordo molt bé, que jo no volia deixar els gossos a casa, no entenia perquè nosaltres marxavem i ells s'habien de quedar, i tu em vas dir que els tancabem dins l'entrada i axí amb ells no els hi passaba res. Però jo estaba molt preocupada.
Bueno deixo d'escriure tant que ja saps que no es lo meu!!

En primer lloc -com no podria ser d'altra manera-, gràcies. Celebro que aquest poema us hagi agradat. La veritat és que el vaig escriure d'una tirada i després em vaig quedar molt descansat. Va ser com treure'm un pes de sobre.
Per altra banda, vull fer constar un error de sintaxi al primer vers de l'última estrofa: on diu "contemplaré valls" volia dir "contemplaré les valls"; suposo que en transcriure'l em vaig saltar l'article.
De nou moltes gràcies i -espero que el temps m'ho permeti- fins ben aviat.
Ah, i per descomptat, moltes felicitats a Sibil·la de Fortià!

He llegit el teu poema una mica atreta pel títol (el 4 de juliol és el meuu anniversari) i, la veritat, és que m'ha agradat moltíssim. La veritat és que no sóc gaire bona fent crítiques. A més, crec que la màgia de la poesia rau precisament en el fet que no cal entendre-la, que hom se sen commogut sense poder explicar-ne el perquè de manera lògica. De totes maneres, si hagués de descriure la teva obra d'alguna manera, diria que és tot bellesa.

Et podria dir que és el teu millor poema o almenys el millor dels que has compartit amb nosaltres. Però em quedaria curta. Reconeixo que no soc amant de la poesia, prefereixo la prosa, però no et dic cap mentida si et confesso que aquest poema m'ha entrat per la vena i m'ha quedat dins del cos.
Aquest fragment és simplement...perfecte:
"Trossejaré després els records d'aquelles hores,
i a poc a poc els posaré dins una plata de vidre.
Llavors els cremaré perquè el foc es mengi el foc,
i només quedin les cendres
de les cendres del malson."