Cercador
Davant l'estesa d'aigua
Un relat de: Montse Farrés Ubach- Compartir:
Veig l’estesa d’aigua i m’estira,
boires, velams, gavines,
escuma arrissada.
Les segueixo, i m’estiren
però sense anar-hi, sense venir-n’hi,
aturada suro aquí, allà, pel blau,
suro sense aferrar-me.
Nedadora fora d’aigua,
voluntària a la deriva,
per les hores, per la llum de l’alba,
tot fuig i s’escola: la terra, la sorra
enmig dels dits del meu món.
Una alegria, potser el fil de l’horitzó:
trenca, talla, desembulla nusos,
promet i amara un doll d’ombres,
un carregament inútil de records.
El temps lleva l’àncora i juga
amb el lluny i amb l’a prop,
pinzellat de blau verd, gronxador de distàncies.
La llum trenca el silenci i arrenca el vol
vers l’horitzó de la vida
i sura sense aigua, ni aire, ni res, tota la vida.
Comentaris
-
Quants cops...[Ofensiu]AVERROIS | 24-10-2013 | Valoració: 10
...he pensat el meravellós que deu ser poder endinsar-te en les aigues blaves i deixar que la sensació de ingravidesa et porti a un estat de equilibri. Moltes vegades m'he perdut en la línia del horitzó i he deixat darrera meu tot el bagatge que no em deixa ser. Però he de tornar i les onades riuen, mentre fugiseres retornen altra cop a l'hortizó per cridar-me.
Una bona poesia que fa reflexionar.
Una abraçada. -
Record de sal[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-10-2013 | Valoració: 10
Els records són present quan en parlem, siguin a prop de la mar o lluny. Tens vena de sal, vida d'aigua. Saps trobar aquells espais de serenitat. Tots aquells que vivim a prop del mar i llegim aquest poema, veiem moltes de les coses que ens descrius. El mar sempre fa bategar l'ànima. D'aquí una estoneta, abans de sopar, anirem amb la dona a fer um tomb per la platja de la Mar Bella. Agafarem gana. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
47 Relats
48 Comentaris
26276 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.