Davallar

Un relat de: Endevina'm
Davallar

Sols una escletxa
em parla de la teva llum,
com d’una claror intuïda
una ferida mal curada,
en caure a l’avenc.

Transitàrem marges i conreus
planers.
Pujàrem enlairats cingles.
Ens lleparen ones suaus
de platges llunyanes
i brillants com miralls
d’aiguamarina.

Vàrem ignorar aquella espina,
clavada en un indret feréstec
de condemnes i retrets.

Una espina previsible,
però invisible.


Va ser aleshores que…
el temporal ens va atrapar
en un indret qualsevol del camí,
fent via, o adormits en una balma.
El lloc no va ser l’important
ho va ser el fet
ignorat.

Jo no vaig saber guarir-te.
Tu em vas bandejar
amb l’estrèpit d’un tro,
amb la fúria d’un vent del nord
glaçat.

Ara visc en aquest avenc,
d’on sols intueixo
un insubstancial raig de claror…

Inabastable.






PL
Visions d'un avenc que a voltes es retorna personal. Records de passats potser viscuts, potser somiats.

Comentaris

  • La claror dels sentiments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-07-2021 | Valoració: 10

    L'excletxa de la vida es fa sentir a poc a poc dins del teu camí, inassequible. Realment un gran poema molt espontani. Té una rítmica molt suau i és bella.
    Saluts.

  • Gran món[Ofensiu]
    Prou bé | 10-07-2021

    Un gran món al teu endins. Fora O al fons de l'avenc pots sentir belles paraules i fer-nos el regal del teu poema tan intimista i ple de vida calma. Amb total cordialitat

  • Geologia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-07-2021 | Valoració: 10

    Les diferents formes de la roca construeixen una vida amb punts suspensius (i pobre d'ells si no ho fossin). Autoretrat natural, on amagar-se o viure a la fresca. I allà baix, un bloc i un llapis per escriure. Una forta abraçada i records als teus heterònims i família.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

29 Relats

144 Comentaris

23444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer altres coses, més de cara als microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Però miraré de tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.