Dama dels somnis

M'ha encantat el teu poema realment la lluna ens regala cada nit un somni
i ojala mai deixi de ferho. Petons

M'agradat molt el teu poeme.
Es molt encissador i plé de sensibilitat i tendressa.
Una abraçada.

Coneixes els òpals doncs... per què és exactament així, els colors irisats de la corona, la arèola que circumda la dama, algunes nits, són opalins. I fins existeix la "pedra lluna" que mostra opalescències blanques o grisoses. Sí, jo també l'hauria comparada amb aquesta gemma, per a mi, de les més màgiques. I si una d'elles t'hagués de fer realitat un somni, ben segur que fora ella. Un poema preciós Vicenç!

A qui millor demanar un somni que a la Dama de la Nit, que és tan màgica i misteriosa...
Amb poques i encertades paraules, has fet un poema dolç, tendre, ple d'encís, de sentiments i d'imatges, paraules, silencis, secrets, tot un intercanvi de sensacions entre la lluna i tu.
I ens has amarat de màgia a nosaltres, els que t'hem llegit...

Un petó i molta inspiració!

senzill i deliciós.
M'encanta la senzillesa dels darrers versos, "dama dels somnis, dona-me'n un", que alhora diuen tant.
És un poema, inserit en un ecosistema de màgia, com havia de ser. La Lluna, la dama dels somnis, és màgica (sobretot quan els fa realitat).

M'ha agradat molt!

Hola Vicenç

La teva impressionant col·lecció de poemes no podia deixar de banda la lluna. És un classic, però l'has sabut tractar molt bé. Com sempre, m'ha agradat molt.

Gràcies pels teus comentaris. A mi també m'ha fet il·lusió tornar a veure el teu nom a RC. La veritat és que m'agradaria poder escriure i comentar més sovint, però la feina i la mandra de vegades ho fan difícil.

Respecte al tema de veure'ns en persona, només et diré que cada vegada que llegeixo les cròniques de les "trobades" al fórum em ve molta i molta enveja. Però.... (sempre hi ha un però....) des del desembre que estic treballant a Brussel·les (no sé fins quan) i tot i que de tant en tant faig viatges cap a Catalunya... se'm fa una mica difícil coincidir amb vosaltres. En fi, suposo que ja trobarem el dia.

Continua escrivint i fins aviat!

Teresa

Hola Vicenç!
No sé si ho saps però lo meu és la poesia, que no vol dir que renegui dels relats però diguem que em costa més. I vés per on has escrit un poema, i a sobre a una dama a qui jo també he escrit un munt. Aquest és un meu molt curtet i tinc un altre que ara mateix no sé en quin cd el tinc guardat... ja te l'enviaré.
"Tan bella als ulls,
tan inanimada al tacte.
Vers a tu vaig sense por,
creuant murs de fulles verdes." (Nicte)

Per cert l'estrofa "Corona d'òpal, / Diva nocturna / de mil silencis / que ho diuen tot."
M'encanta!

Fins aviat!

Però aqui em tens. Primer agrair-te el teu poema escrit amb estil antic, m'ha agradat molt. i me n'alegro que t'agradessin les andances de'n Vicentot lo Poeta.
I ara, aquest poema, curt, tendre, encizador, bonic,... no sé què més dir. No hi trobo cap defecte.
Un petó
Glòria

d' un/una que no entén un borrall de poesia!!!!!!

"""les mil paraules
dels mil silencis"""

ara et voldria escriure mil paraules,
però et deixaré amb mil silencis...
(ja saps que acostumo a quedar-me muda i a no saber que dir quan trobo un poema que m'agrada molt)

et trobava a faltar!
una abraçada

Molt interessant aquest grapat de pensaments que li dediques a la lluna... i li arribes a demanar perdò per no haver compartit totes les confidències...... quan és ella que te les regala i les sap totes de tu!
I m'agrada molt la imatge final, quan ja gairebé fent-se de dia, li demanes un somni, abans que s'esvaeixi tota...
Com sempre, Vicenç, un no es queda mai igual després d'haver-te llegit. Un petó i, com els altres comentaristes, espero que les notes hagin estat tot lo bones que et mereixes!

Has tornat amb la bellesa feta paraula,
de cada vers somiat per una bella dama,
que tu escrius amb la força poètica que et caracteritza.

Felicitats apreciat Vicenç...

escriu,
no paris mai,
i torna a deleitar-nos mentre t'anem llegint.

Espero que els exàmens t'hagin anat d'allò més bé.

SALUT COMPANY!!!!

és adorada per tothom, Vicenç, no per la seva lluminositat, sinó perquè arriba ser la personificació del mateix encís. De ben segur que et "bressola les mil paraules i els mil silencis" i a més et donarà la pauta necessària per seguir escrivint com ho fas. És sàvia, és bruixa i és "la Dama de la Nit"

Petons, Vicenç i espero que t'hagin anat bé els exàmens.