Cruïlla

Moments de la vida que cal esperar que no durin gaire!
Amb total cordialitat

Trepitjada incerta, destí insegur. És així caminar per la vida(?)
Un poema precís que fa diana, com sempre.
(encara que no els comenti tots, sí que els llegeixo i poso un "m'agrada")

Un plaer, ens llegim!

On vaig? quin és el camí?

Bonic text Francesc. La intuïció ens guia. Després de la foscor, sempre hi ha escletxes de llum! Bon dimarts darrer d'agost i seguim llegint-nos!

perdut i sense saber per on caminar, Tan sols li resta l'instint de recolliment i protecció.

Salutacions.

Rosa.