crònica d'una nit

L'olor a mai no abandona
la fusta pintada a mà
Àfrica, francès, pells fosques
aire no contaminat
el cel és inmens
la terra sense especular.

Sona una dolsaina
a ritme del magreb
lluuna gran i clara
mil històries de nit
colors rojos i vius
entre el gris de la vida
de tots els d'aquí.

Tè de menta,
bere-bere als ulls
nens descalços
mules a mig camí
malalts que moren
molestant els veïns
presses, olors i sons
que no em deixen dormir.

Els gossos no son
animals de companyia
ni tansols policia
les farmàcies
herbolisteries
els medicaments,
s'esnifen.

La sorra
arriba a la ciutat
de nit, amb el vent
el desert és aquí al costat.
i la lluna, càlida i atenta,
procura no molestar.