crit al vent

Un relat de: silvia_peratallada

Llenço un crit al vent
amb tota la força que tinc
per a tots els que som vius.

Si queda un, set, quinze,
seixanta anys per la nostra fi,
no deixem que el temps
es faci l'amo del destí.

Desafiem, si cal, el nostre camí
per ser nosaltres, la identitat clara,
(i una copa de vi).
I existir, per lluitar.
I lluitar, per guanyar.
I guanyar, per dignificar.

Comentaris

  • m'afegeixo al crit...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-06-2005

    Un crit preciós, serè i en veu alta...
    No ens podem deixar portar per la melangia del passat i la incertesa del demà.
    Jo també crec de debò que podem dibuixar el nostre propi camí, fins al darrer moment.
    Sentir, lluitar, guanyar a la por de que tot estigui escrit.
    M'encanta, encara que em salto el vas de vi, em senta bastant malament, el puc canviar per orxata, encara que no queda gaire líric i no fa sang, com diuen els avis...

    Un petó!

  • Un crit valent[Ofensiu]
    Bruixot | 09-06-2005


    Un poema optimista, per fi! Un crit de força per a prendre el destí amb les mans. Així m'agrada.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580904 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com