Cercador
crit al cel
Un relat de: ales de foc- Compartir:
Tancaré els ulls de la memòria
per no veure que has marxat.
Deixaré enrera el futur,
per anar a cercar un passat.
En el que hi ets, on no has marxat.
Tancaré la porta dels records.
Els que em persegueixen i em fan por.
Cridaré en silenci per trencar el dolor.
O millor em converteixo en força i veu
per arrassar amb tot el que em separa de tu.
Tancaré els ulls del present,
per obrir la porta dels secrets.
Aquells que tu i jo vam crear.
T'enyoro molt, i en la distància,
espero poder-te guiar i ajudar.
Tancaré els ulls del present
per perseguir-te en un temps.
En el que reies, en el que hi eres...
Obriré de nou el joc dels sentiments
per omplir-me de bons moments.
Recolliré les peces que has anat deixant
per crear de nou el trencaclosques.
I un bon dia, oblidaré que el dolor m'ha estat trepitjant
i que he entrat en la claror de les nostres mirades.
Tancaré els ulls de la memòria
per no veure que has marxat.
Comentaris
-
Vols recordar. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 26-09-2023 | Valoració: 10
Un poema, que realça el valor dels records. Vols recordar sempre, però no vols oblidar. Com si fora una cançó d'algú que enyores.
Aquest ha estat el teu primer poema de l'any 2010 i m'ha agradat molt.
Gràcies per compartir les teues vivències.
Enhorabona, Ales de foc.
(Et llegiré alguns poemes teus més antics, m'agrada com ho escrius).
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Un poema ple de sentiment![Ofensiu]brins | 12-06-2010 | Valoració: 10
Tant de bo poguéssim tancar els ulls de la memòria en algunes ocasions, quan ens fa mal la buidor que tenim...però això no és possible, el passat ens demana sempre ser sentit perquè sap que ens pertany tant, o més que el present.
Una poesia molt emotiva, ales de foc, sigues benvinguda a RC.
Pilar
-
escolto el teu crit[Ofensiu]panxample | 11-06-2010 | Valoració: 10
els records ajuden a recompondre, l'absència dels qui estimem. Sovint de vagades ens sentim sols, el trencaclosques esberlat, poc a poc pas a pas,anem refent,com ho fas tu en el teu relat.goso oferir-te la solitud del poeta
avant pit i amunt -
La memòria, sempre present[Ofensiu]copernic | 04-06-2010
Tens raó en el que dius: la memòria sempre ens torna el que vàrem viure però és una mica traïdora perquè tendeix a embellir i fins i tot a enganyar sobre el que va passar realment. La memòria és una subtil modeladora i manipuladora d'imatges i sensacions. Les úniques coses realment viscudes són els sentiments i les percepcions. El teu poema, repetitiu en la idea per recalcar la gran ferida oberta que ens provoca la pèrdua (sigui temporal o definitiva) insisteix una i altra vegada en la inútil recomposició del moment en el que tot va canviar, el punt en el que s'esberla tot el nostre món.
Moltes gràcies pel teu comentari a "La primera vegada" i com que jo no rebutjo mai els oferiments d'una noia tan guapa et suggereixo la lectura d'un altre text sobre el tema que a tu t'interessa tant. Aquí el tens:
La memòria indulgent -
Genial!!![Ofensiu]almenarenca | 31-05-2010 | Valoració: 10
M'ha arribat al cor. Jo també voldria cridar més d'una vegada.
Valoració mitja: 10
l´Autor
109 Relats
334 Comentaris
69883 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94