CRISTALERIAS PLANELL. BARCELONA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41236

Situada al districte de Les Corts,  al carrer Anglesola 1-7, l'antiga fàbrica de
Cristalerias Planell ocupa tota l'illa triangular delimitada pels carrers
Anglesola, Europa i Doctor Ibáñez.

 Es tracta d'un edifici fabril
d'inicis del segle XX parcialment enderrocat per l'obertura del carrer Europa.
De dues plantes d'alçada, està formada per parets de càrrega i estructura de
ferro colat essent la façana de fàbrica d'obra. A la part oest de l'illa, hi
havia el mòdul original amb el túnel d'accés a l'interior (existent) on hi
hauria hagut una botiga i les dependències administratives (desaparegudes
parcialment). Cap a ponent trobem els mòduls que devien ser els tallers i que
es varen construir posteriorment com ampliació de la producció.

 

En la façana principal, la del carrer Anglesola, és on s'ubica el mòdul
principal i d'accés a la fàbrica. Disposa d'un portal amb reixa d'entrada que
comunica amb el túnel distribuïdor. En la planta superior d'aquest mòdul trobem
una tribuna de planta ovalada en voladís de dimensions considerables amb
predomini de grans finestrals per a suportar vitralls, ara desapareguts.
Aquesta tribuna té un coronament que s'aixeca fins a l'alçada de l'ampit de
coberta. La resta d'aquesta façana presenta un ordre clàssic a doble alçada
d'arcs, en relleu i superposat al pla de façana. Aquest ritme formal està
subdividit, així mateix, en un ordre més petit dins dels quals devien haver uns
grans finestrals a tota l'amplada que ara resten tapiats. A la planta baixa,
dins d'aquest ordre sobredimensionat apareixen unes finestres ovalades també
tapiades.

Fotografia d’ Iñaki Ozcáriz Raventós

 

L'altra façana que queda en peu, afronta al carrer Doctor Ibáñez i repeteix
l'ordre a doble alçada amb la diferència que les obertures petites a la planta
baixa són rectangulars i no encaixen amb el ritme imposat per l'ordre clàssic
que articula les façanes. Aquest fet fa suposar que van ser obertes per raons
funcionals de la fàbrica.

 

A l'interior es poden observar diferents espais en estat de ruïna que fa
difícil, actualment, definir els diferents elements.

 

En la coberta s'evidencia un terrat pla que incorpora una sèrie de
claraboies per entrar llum als espais de treball. El terrat està delimitat per
una barana correguda i sòlida que recolza la cornisa perimetral d'obra amb motllurat
clàssic i permòdols.

 

Com a element arquitectònic cal destacar els que pertanyen al mòdul
originari de la fàbrica; la tribuna pel seu volum volat i la seva lleugeresa en
la zona dels finestrals. El portal d'accés conté una reixa de ferro forjat, sòlida
amb una part calada a sobre amb formes vegetals treballades en detall. Entre el
portal i la tribuna apareix el rètol de l'empresa fet amb trencadís de ceràmica
amb lletres que s'adapten a les formes de la llinda. Aquestes ceràmiques
(conservades perfectament) connecten amb les de sota tribuna de motius florals
(parcialment desaparegudes). Tots aquests elements són de clara estètica
modernista mentre que els mòduls de producció de la fàbrica, que van ser
construïts posteriorment, mostren una estètica classicista per la presència
d'ordres clàssics i el tipus de decoracions que inclouen permòdols tríglifs.

 

La part original de l'edifici pertany al corrent arquitectònic modernista
pel tipus d'estil de les decoracions i els materials.Josep        Graner i Prat, mestre
d'obres    (Casserres, Berguedà,
1844-1930)

 

 La part de l'ampliació de 1942 també
incorpora una estructura lleugera i de llums considerables essent l'estil de
les seves façanes neoclàssic.Josep Maria      Martino i Arroyo, arquitecte
( Barcelona, 1891 + Barcelona , 6 de gener de 1957 )

Francesc Pedra Argüelles (Sants, 11 de març del 1914 - L'Hospitalet del
Llobregat, 12 de juny del 2000) amb només 11 anys, va ser el líder  de la "vaga dels nens" que es va
organitzar l'any 1925, a les cristalleries planell.

 

https://beteve.cat/va-passar-aqui/va-passar-aqui-la-vaga-dels-nens/?fbclid=IwAR006hGlmuNkj6d5B7rUagQzy04JV5sh2lPRP8GiFnQ38NILpLc6me0xBzQ

Leopold Planell i Porqueras (1885-1953), malgrat aquests fets rebria  la distinció d’Empresa Exemplar per la
dictadura franquista.

https://www.vidreesmaltatcatala.com/presentacio-dartistes-i-artesans/1916-1960/planell-leopoldo/

Fotografia. Mario Cuixart Vilamajo.  Inicis
dels anys 40 del segle XX

En aquella  època, i fins ben entrat
el segle XXI,  els “ botellots” eren un
fet excepcional.  

Comentaris

  • M'agrada aquest article.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 13-10-2021 | Valoració: 9

    És un bon article, em sembla a mi.

    És curiós com canvien els temps i les edificacions van canviant, i ara actualment mirem amb interès el que podem saber o deduir (o creure deduir) d'aquells temps.

    Em pregunto si amb el temps les restes de la meva web suscitaran un interès similar...

    Felicitats per l'article, i ves-ne publicant altres de similars, dit amb respecte.

    Salut i bon dia!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6471 Relats

708 Comentaris

4797937 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com