crae

“El desglaç consistia en deixar-se fer en les hores de llum, aquelles estones on ningú, excepte els desconeguts, podia escapar de la mirada permanent de qualsevol que passés per aquell indret. Tu, jo, ells, nosaltres, tots i totes íntimament lligats i conscientment exposats als judicis sense recursos ni al·legacions.


El desglaç també era incandescent i provocava desaparèixer sistèmicament del que es considerava normal i permès, però aquest destí no sempre era fruit de l’atzar però si sempre previsible . Tornar-se líquid lentament sense poder fer res més que deixar-se portar.


El desglaç s’endinsava en el buit, deixant enrere la solidesa que configura el ser, tu i els que vindran . I tot per acabar assenyalat amb el dit, condemnat al fracàs, perquè la societat no pot ni vol permetre qui és capaç d’apagar o encendre la llum tot sol.”