Cos malalt d'abscències reals

Testimoni mut, el plor
del meu silenci absurd.

Terra de tots, aire de ningú
en la teva mirada, hi ha el camí.

Cos malalt d'abscències reals
cansat de sexes poc desitjats.

Amb ganes d'estimar una pell propera
de trencar el joc del temps, i fer-la meva.

Avançar els dies, llunes i sols, estels
i tenir-los tots per sempre dins la nostra ment.