Cercador
Corre, corre
Un relat de: on_the_moon- Compartir:
Rep una trucada al mòbil. Arriben abans del previst, però ja li va bé. Sap que Ell volta a prop, és qüestió de no perdre ni un moment. Baixa amb l'ascensor fins al carrer i camina 30 metres en direcció oest. La furgoneta ja espera. El conductor obre la porta del darrere i en treu el paquet. És més petit del que es pensava, però tampoc la sorprèn. Amb aquests assumptes mai se sap. Intercanvia quatre paraules amb l'home, que ràpidament es posa al volant i arranca. També té pressa. Abans de tornar cap amunt s'assegura de que Ell no l'hagi vista i dissimula l'objecte amb una jaqueta. Es mou veloçment. Les sabates llisquen sobre els plafons gaudinians i els cabells volen suspesos en l'aire. El nerviosisme que li recorre el cos i l'estremeix queda ben palès amb les petites rialles que se li escapen dels llavis.
El temps corre en la seva contra. A passat pel costat d'Ell com un coet, però no s'hi ha fixat. És qüestió de minuts que tot se'n vagi en orris si no accelera el pas. L'ascensor, per variar, tarda, tarda molt. Una vergonya. Se'n va cap a les escales i les puja de tres en tres. Finalment, arriba i entra a la sala. Un vas d'aigua la reconforta.
Tots són a dins, preparats, en silenci. Estan enllestint els últims detalls quan de sobte piquen a la porta tres vegades. És la senyal.
Ell obre la porta de la sala. La tanca amb un cop sec. Sempre ho fa. Nota una flaire estranya, però no veu res. Està completament a les fosques. Prem l'interruptor.
Felicitats!
Comentaris
-
jijiji[Ofensiu]Tiamat | 28-07-2005
m'agraden els teus relatets, potser el que menys el de "tinc un e-mail", però no pel que hi dius, si no perquè ho he trobat massa breu, o potser no hi ficaria que parlés amb la noia, si no que, senzillament, s'enamorés d'aquell mail i no ho portés més enllà, i si ho portes més enllà, com tu has fet, doncs ja et dic.. li treuria més suc.
Els dies significatius, bé.. jo aviat faré els 20 anys, però pensem d'una manera un pèl diferent.. però això ja és qüestió d'opinions, i m'ha agradat com ho dius.
I respecte aquest, val a dir que me l'he hagut de rellegir (però també perquè llegeixo molt ràpid, i sovint per sobre), però també m'ha agradat, sí senyor. Em sona això de les festes sorpresa, és una sort que sortís bé (a mi un cop me'n van fer una, però pujant les escales per anar al pis, se sentia una olor a porro que tombava a terra, i feia intuir que estaven tramant alguna cosa..)
En fi, a veure si escrius alguna altra cosa, perquè aquest tamany de relat, és el que més m'agrada de llegir, curt i concentrat.
Tiamat